“Viu la ruralitat”: Etnografia aplicada per recuperar la memòria rural del campus de Bellaterra des d’un enfocament interdisciplinari

Autor/s

Isabel Graupera Gargallo

isabel.graupera@uab.cat

UAB-UOC i Escola Llotja

Es presenta “Viu la ruralitat”, una pràctica docent dissenyada i produïda en el marc del seminari impartit a quart curs del grau d’Antropologia Social i Cultural de la UAB. El projecte va plantejar una recerca col·laborativa orientada a identificar i reinterpretar les petjades del passat rural al campus de Bellaterra. Mitjançant un enfocament etnogràfic, es van combinar metodologies qualitatives, exploració gràfica i comunicació digital. Aquesta proposta s’inscriu en les confluències entre antropologia, art i disseny; s’articula a través de metodologies actives com l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP), i apunta cap a models pedagògics interdisciplinaris que no només transmeten coneixement, sinó que el generen a partir de l’experiència i del territori.

La investigació va partir d’una pregunta inicial: és el campus de la UAB un espai rural? La resposta es va articular des del treball de camp, les rutes interpretatives, la recerca documental i la creació de continguts gràfics i digitals, incloent-hi la producció d’una mostra fotogràfica i la seva difusió a través de les xarxes socials. Aquest procés va permetre visibilitzar la ruralitat com una capa viva de la identitat del campus i va oferir a l’alumnat l’oportunitat de resignificar espais quotidians, tot articulant l’etnografia amb estratègies pròpies de la gestió cultural.

Es va projectar una mirada crítica envers els processos d’expropiació associats a la urbanització del campus, amb l’objectiu de recuperar la memòria i el respecte per la biodiversitat d’un espai singular. La programació del seminari va incloure un cicle de conferències, el contacte amb l’Oficina de Medi Ambient i el pastor de l’Autònoma, així com la col·laboració amb les escoles d’art i disseny de Sant Cugat i Llotja, fet que va permetre expandir l’etnografia més enllà de l’aula i obrir vies d’aplicació de la recerca antropològica en àmbits com el disseny gràfic, la il·lustració o la sostenibilitat.

Bibliografía
Álvarez, T. (2006) «¿A quién pertenece el patrimonio inmaterial?». Areté documenta [en línia], núm. 22, p. 13-29. Arévalo, J. M. (2004). «La tradición, el patrimonio y la identidad». Revista de estudios extremeños [en línia], núm. 60(3), p. 925-956. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=1125260 —(2010). «El patrimonio como representación col·lectiva: La intangibilidad de los bienes culturales». Gazeta de Antropología [en línia], núm. 26, p. 171-195. http://hdl.handle.net/10481/6799 Boixaderas, E. R., & Monclús, R. F. (2021). Manual de recerca etnològica per a l’elaboració de projectes de patrimoni cultural immaterial. Bortolotto, C. (2014). La problemática del patrimonio cultural inmaterial. Culturas Revista de Gestión Cultural, 1, 1. https://doi.org/10.4995/cs.2014.3162 Carrera, G. (2016). Propuesta metodológica para la documentación y gestión del patrimonio cultural inmaterial como estrategia de desarrollo social y territorial [tesi doctoral] [en línia]. Universidad de Sevilla: Departamento de Antropología Social (2016), 533 p. http://hdl.handle.net/11441/34477 Català, M. (ed.) (2010). Metodologia de Recerca Etnològica. Barcelona, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya. Cendra, O.; Orós, S.; Folch, R. (2017). «La inapropiabilitat del patrimoni immaterial. Patrimoni cultural immaterial i apropiació indeguda». Revista d’etnologia de Catalunya [en línia], núm.40, p. 202-216. https://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/343118 LaCarrieu, M. (2006). «Fluxos turístics i el patrimoni immaterial». A Nexus [en línia], núm.35, p. 160-177. Prats, L. (1997). Antropología y patrimonio. Barcelona: Ariel. —(2014). «El caràcter magmàtic del patrimoni etnològic». Revista d’etnologia de Catalunya [en línia], núm. 39, p. 152-159. https://www.raco.cat/index.php/RevistaEtnologia/article/view/279989 Querol, M. Á. (2010). Manual de gestión del patrimonio cultural. Ediciones Akal. Santacana, J.; Llonch, N. (2015). El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica. Ediciones Trea.