La biodansa és un sistema d’integració humana basat principalment en la música, el moviment i la vivència. Sorgí als anys 70 del passat segle de la mà del psicòleg i antropòleg xilè Rolando Toro Araneda. A les darreres quatre dècades, la biodansa s’ha anat estenent gradualment arreu del món i compta amb nombrosos practicants a Catalunya.
La Biodansa és una activitat exclusivament grupal, i en la seva concepció i pràctica ressonen idees que podem considerar ben pròpies del marc teòric posthumanista, especialment la visió no-dual de la realitat i la importància que s’atorga a la relacionalitat en termes d’afectes. Partint de la crítica a la divisió cartesiana cos-ment, a la biodansa, pensada per potenciar energies vitals, les seves pràctiques s’enfoquen a situar els cossos en un sistema dinamitzat per música i moviment, en el qual circulen els afectes i d’on emergeixen vivències. Hom atorga a aquestes vivències prioritat metodològica tot ressaltant la seva dimensió precognitiva per damunt de la simbòlica. La biodansa fomenta doncs el pensament no-representacional que va més enllà de la dimensió cognitiva i reflexiva per focalitzar en la dimensió afectiva de les nostres accions. S’espera de les vivències experimentades al llarg de les sessions de biodansa que tinguin una transcendència més enllà de les sessions i impregnin la realitat quotidiana dels seus practicants. Així, doncs, la biodansa, amb la seva voluntat per despertar sensibilitats i activar potencialitats afectives es proposa com un estil de vida. En aquest sentit, es pot entendre la biodansa com una tecnologia del jo, en termes de Michel Foucault. La finalitat d’aquesta comunicació és descriure alguns dels elements distintius de la biodansa tot aplicant conceptes propis del marc teòric posthumanista.