Habitar, ambivalències i sentits de lloc: qüestions per al debat a propòsit del as d’Els Orriols (València)

    Autor/s

    Albert Moncusí Ferré

    moncusi@uv.es

    Universitat de València

    Aquesta comunicació pretén plantejar algunes qüestions per al debat a partir de més de quinze anys d’experiència de recerca al barri perifèric d’Els Orriols (València), tot i que s’emmarca en els resultats més recents relacionats amb el projecte I+D PID2021-124346OB-I00 “Participación, relaciones vecinales y convivencia en barrios multiculturales en pandemia. Un análisis comparativo” (Participabarrios). Es tracta d’un barri marcat pel seu caràcter de classe popular, multicultural, mobilitzat socialment i geogràficament perifèric en relació al centre geogràfic i simbòlic de la ciutat. Un barri que, per les seues condicions objectives, està cridat a ser interpretat en en atenció a processos de relegació (Donzelot, 2004), precarització (Torres Pérez y Moncusí-Ferré, 2017) o  marginalització (Benach y Delgado, 2022). Partiré de la idea que habitar el barri suposa mantenir-hi relacions intersubjectives i amb tot allò que el construeix com a lloc (espais públics, infraestructures, habitatges, memòries i els seus punts nodals…) (Giglia, 2012; Portal, 2022). La práctica d’habitar constitueix sentits de lloc, entesos com una forma de construir material i localment certa relació entre espais i identitats des de l’experiència local però en relació a dinàmiques globals i transnacionals (Lacarrieu, 2013). Parlem de sentit en termes simbòlics i, per tant, marcat per l’emotivitat dels subjectes (Lindón, 2002) i en parlem en plural perquè les biografies i trajectòries dels actors són diverses. El focus de les qüestions plantejades serà el paper dels actors i la seua interrelació a voltant de: 1) Els problemes d’habitatge, infraestructures i espais públics i seguretat com a claus per a l’habitar; i 2) El paper de la producció cultural (en relació al patrimoni i les infraestructures i productes considerats “culturals”  en la construcció del sentits de lloc; 3) La consideració del barri en el context de la ciutat i de grans processos que la transformen (en particular, gentrificació i turistificació).

    Bibliografía
    Benach, Núria i Delgado, Manuel (2022), Mágenes y umbrales. Revuelta y desorden en la colonización capitalista del espacio, Barcelona; Virus. Donzelot, Jacques (2004), "La ville a trois vitesses: rélegation, périurbanisation, gentrification", Esprit, 303(3/4): 14-39. Giglia, Ángela (2012), El habitar y la cultura. Perspectivas teóricas y de investigación, Buenos Aires; Anthropos. Lacarrieu, Mónica (2013), "Entre el lugar antropológico y el lugar disputado: hacia una altropología del lugar", Sociedade e Cultura, Goitània, 16(1):15-26. Lindón, Alicia (2002), "La construcción social del territorio y los modos de vida en la periferia metropolitana", Territorios, 7:27-41. Portal Ariosa, María Ana (2022). "La memoria como dispositivo en la recreación de la identidad local en los pueblos originarios urbanos de la Ciudad de México", en M. A. Portal (coord), Memotopías urbanas. Un recorrido etnográfico (pp. 79-106). México; Universidad Autónoma de Metropolitana. Torres Pérez, Francisco y Moncusí-Ferré, Albert (2018), "Gentrificació, precarització i dinàmiques veïnals en barris pluriculturals. Una reflexió des de València", en Moncusi, A., Torres, P. i Fioravanti, H. (eds) Barris i ciutats en clau pluricultural, València; Neopàtria, 131-149.