Aquesta comunicació presenta l’experiència docent de l’assignatura Antropologia de la ciutat i de l’espai habitat, que impartim a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Es tracta d’una assignatura optativa situada en un territori de frontera nascuda de la voluntat de qüestionar la manera com es forma l’imaginari dels futurs arquitectes.
La formació en arquitectura ha privilegiat el coneixement de la gran tradició monumental i urbana, així com el domini tècnic del projecte. Al llarg dels anys d’estudi, es prioritza capacitar i reforçar l’habilitat per projectar espais, edificis i ciutats per a uns usuaris abstractes, sense rostre ni cos, desconnectats dels vincles culturals, afectius i simbòlics que les persones estableixen amb l’entorn. Entre l’erudició historiogràfica i la competència tècnica, ha quedat sovint desatès el territori per pensar l’experiència d’habitar en tota la seva dimensió humana i cultural.
És en aquest context que convidem als estudiants a descobrir un itinerari que planteja un recorregut teòric sobre l’arquitectura i la ciutat que procedeix de centrar l’anàlisi en l’experiència i en la vida quotidiana, en els subjectes i en la forma que tenen d’establir els usos i deixar rastres sobre l’espai.
A través d’exercicis pràctics, es convida als estudiants a assajar un treball de camp etnogràfic. Escullen un territori o un espai, i s’hi aproximen recollint experiències a través de la conversa, el dibuix, el collage, la cartografia, l’enregistrament sonor o visual, i altres llenguatges híbrids. Els treballs resultants conformen un paisatge de coneixement on es creuen tres grans esferes: les pràctiques i els hàbits, els espais i els objectes, i la memòria i la imaginació. Aquesta proposta “entredisciplinària” mostra com la intersecció entre etnografia i disciplines creatives pot esdevenir una via per conèixer més a fons i repensar la manera d’habitar i projectar l’espai des d’una comprensió més humana, situada i plural.