Com es produeix un districte tecnològic? Els discursos oficials tendeixen a conjugar aspectes empresarials, científics i infraestructurals per representar una realitat urbana de potència tècnica i vitalitat socioeconòmica. A través del cas del pla 22@ a Barcelona, aquesta comunicació té per objectiu comprendre el conjunt d’actors i factors vinculats a la producció de l’espai.
Promogut com un spin-off de la ciutat olímpica, el 22@ es un ambiciós projecte de renovació de 200 hectàrees en un nou pol d’oficines tecnològiques. Aquesta operació és acompanyada per una narrativa que activa una evolució desitjable cap a un nou estadi tecnològic.
Els resultats són fruit d’un treball de camp de quatre anys en espais veïnals que inclou l’observació participant en dos horts okupats: La Vanguardia i La Fortalesa, l’associació de veïns local i la plataforma Eix Pere IV; i en espais renovats: oficines i espais de coworking.
Els resultats s’estructuren en dos sentits. Primer, es mostren els discursos i dispositius simbòlics que alimenten el projecte: des dels esdeveniments tecnològics i la vida quotidiana en coworkings, fins a infraestructures com Districlima. Aqui es dissecciona la narrativa tecnopolítica que captura el passat industrial per promoure una nova identitat urbana.
Per altre costat, un segon eix d’anàlisi examina l’existència d’una ciutat múltiple on coexisteixen agents diversos amb usos i visions diferenciades. Des d’aquesta mirada, el barri és resultat contradictori de la negociació entre imaginaris i estils de vida contraposats.
En conclusió, el procés de producció d’aquest espai és un mecanisme de generació de mites urbans sobre la constitució d’espais altament simbòlics que entren en disputa amb els significats del Poblenou industrial
Bibliografía
Boisen, Martin. Terlouw, Kees. Groote, Peter. Couwenberg, Oscar. 2018. “Reframing place promotion, place marketing, and place branding – moving beyond conceptual confusion.” Cities, 80: 4-11.
Boixader, Joan. 2004. “Nuevas tecnologías y renovación urbana: luces y sombras del distrito 22@Barcelona.” Scripta Nova, 8.
Capel, Horacio. 1993. ”Autopercepción intelectual de un proceso histórico.” Anthropos, 11: 8-22.
Castells, Manuel. 1989. The informational city: Information technology, economic restructuring, and the urban-regional process. Oxford: Blackwell.
Dot, Esteve. Casellas, Antònia. Pallares, Montserrat. 2010. “Gentrificación productiva en Barcelona: Efectos del nuevo espacio económico.” Actas de las IV Jornadas de Geografía Económica.
Fiorentino, Stefania. 2018. “Re-making urban economic geography. Start-ups, entrepreneurial suport and the Makers Movement: a critical assessment of policy mobility in Rome.” Geoforum, 93: 116-119. https://doi.org/10.1016/j.geoforum.2018.05.016
Florida, Richard. 2002. The rise of the creative class. And how it's transforming work, leisure and everyday life. Nova York: Basic Books.
Florida, Richard. 2006. “The flight of the creative class: The new global competition for talent.” Liberal education, 92(3): 22- 29.
Florida, Richard. Hathaway, Ian. 2018. Rise of the global startup city: The new map of entrepreneurship and venture capital. Nueva York: School of Professional Studies.
Franquesa, Jaume. 2007. “Vaciar y Ilenar, o la logica espacial de la neoliberalizacion.” Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 118 (1): 123-150.
Garcia-Ramon, Maria Dolors. Albet, Abel. 2000. “Pre-Olympic and Post-Olympic Barcelona”, a Model for Urban Regeneration Today? Environment and Planning A, 32: 1331-4.
Harvey, David. 1987. “Flexible accumulation through urbanization.” Antipode, 19(3), 260-86.
Harvey, David. Smith, Neil. 2005. Capital financiero, propiedad inmobiliaria y cultura. Barcelona: MACBA.
Jessop, Bob. 1997. The Entrepreneurial City: re-imaging localities, re-designing econòmic governance or re-structuring capital?. En: Transforming cities editado por Nick Jewson y Susanne MacGregor. Londres: Routledge.
Jessop, Bob. 1998. The narrative of enterprise and the enterprise of narrative: place marketing and the entrepreneurial city. En: Entrepreneurial City, 77-99, editado por Tim Hall y Phil Hubbard. Chichester: Wiley.
Jessop, Bob. Sum, Ngai-Ling. 2000. “An Entrepreneurial City in Action: Hong Kong’s Emerging strategies in and for (inter)urban competition.” Urban Studies, 37(12): 2287-2313.
Katz, Bruce. Wagner, Julie. 2014. The rise of urban innovation districts. Massachusetts: Metropolitan Policy Programe.
Lauermann, John. 2018. “Municipal statecraft: revisiting the geographies of the entrepreneurial city.” Progress in Human Geography, 42(2): 205-224.
Lerena, Natalia. Orozco, Hernán. 2019. “Economías creativas y renovación urbana. Nuevos usos y usuarios en Parque Patricios, Buenos Aires”. INVI, 35(98): 1-44.
Martín-Gómez, Albert. València, Albert. 2022. “La crisi de l'urbanisme de ciutats globals: reavaluar 20 anys de transformació del sòl i activitat econòmica del 22@ Barcelona.” Documents d'anàlisi geogràfica, 68 (1): 81-105.
Massey, Doreen. 2008. Pelo espaço. Uma nova política da espacialidades. Rio de Janeiro: Bertrand.
Massey, Doreen. Quintas, Paul. Wield, David. 1992. High-Tech Fantasies: Science Parks in Society, Science and Space. Londres: Routledge.
McNeill, Donald. 2017. “Start-ups and the entrepreneurial city.” City, 21(2): 232-239. https://doi.org/10.1080/13604813.2017.1353349
Mitchell, Don. 1997. “The Anihilation of Space by Law: the roots and implications of anti-homeless lays in the United Stades.” Antipode, 29(3): 303-335.
O’Connor, Justin. Gu, Xin. 2010. “Developing a Creative Cluster in a Postindustrial City: CIDS and Manchester.” The Information Society, 26(2): 124-136.
Parkinson, Michael. Harding, Alan. 1995. “European cities toward 2000: entrepreneurialism, competition and social exclusion”. En: The Regions and the new Europe, 53-77, editado por Martin Rhodes. Manchester University Press.
Peck, Jamie. 2014. “Entrepreneurial urbanism: Between uncommon sense and dull compulsion.” Human Geography, 96 (4): 396-401.
Peck, Jamie. Theodore, Nik. 2012. “Reanimating neoliberalism: process geographies of neoliberalisation.” Social Anthropology, 20 (2): 177-185. https://doi.org/10.1111/j.1469-8676.2012.00194.x
Phelps, Nicholas, Miao, Julie. 2020. “Varieties of urban entrepreneurialism.” Dialogues in Human Geography, 10(3): 304- 321.
Pollio, Andrea. 2020. “Making the silicon cape of Africa: Tales, theories and the narration of startup urbanism.” Urban Studies, 57(13): 2715-2732.
Porter, L. Barber, A. 2006. “Closing time. The meaning of place and State-led gentrification in Birmingham’s Eastside.” Cities, 10(2): 215.234.
Rossi, Ugo. Wang, June. 2020. “Urban entrepreneurialism 2.0 or the becoming south of the urban world.” Environment and Planning A: 52(3): 483-489.
Roundy, Philip. 2016. “Start-up Community Narratives: The Discursive Construction of Entrepreneurial Ecosystems.” The Journal of Entrepreneurship, 25(2), 232-248. https://doi.org/10.1177/0971355716650373
Slater, Tom. 2015. La expulsión de las perspectivas críticas en la investigación sobre gentrificación. En: El mercado contra la ciudad, 107-144, Observatorio metropolitano. Traficantes de Sueños: Madrid.
Smith, Neil. 1996. The new urban frontier: Gentrification and the revanchist city. Londres: Routledge.
Söderström, Ola. Paasche, Tiil. Klauser, Francisco. 2014. Smart cities as corporate storytelling. City, 18(3): 307-320.
Stehlin, John. 2016. “The Post-Industrial ‘Shop Floor’: Emerging Forms of Gentrification in San Francisco’s Innovation Economy.’” Antipode 48(2): 474-492.
Swyngedouw, Erik. Moulaert, Frank, Rodriguez, Arantxa. 2002. “Neoliberal urbanization in Europe: large–scale urban development projects and the new urban policy.” Antipode, 34(3), 542-577.
Throgmorton, James. 2003. “Planning as Persuasive Storytelling in a Global-Scale Web of Relationships.” Planning Theory, 2(2): 125–151.
Vainer, Carlos. 2007. Pátria, empresa e mercadoria. Notas sobre a estratégia discursiva do Planejamento Estratégico Urbano. En: A cidade do pensamento único: desmanchando consensos, 75-103, editado por Otília Arantes, Carlos Vainer, Ermínia Maricato. Río Janeiro: Petrópolis.
Vallicelli, Michelangelo. 2018. “Smart cities and digital workplace culture in the global European context: Amsterdam, London and Paris.” City, Culture and Society, 12: 25-34. https://doi.org/10.1016/j.ccs.2017.10.001
Van Hulst, Merlijn. 2012. “Storytelling, a model of and a model for planning.” Planning Theory, 11(3): 299-318. https://doi.org/10.1177/1473095212440425
Wilson, David. 2017. Entrepreneurialism. En: Urban Theory: New Critical Perspectives, 122-133, editado por Mark Jayne y Kevin Ward. Londres: Routledge.
Zukin, Sharon. 1995. The cultures of cities. Hoboken: Wiley.
