Cocreació digital comunitaria per imaginar futurs oceànics: Cap de Creus i NaturCap

    Autor/s

    Beatriz Patraca Dibildox

    beatriz.patraca@uab.cat

    No especificada


    Sílvia Gómez Mestres

    silvia.gomez@uab.cat

    UAB

    Els processos participatius en Àrees Marines Protegides (AMP) busquen incorporar i empoderar la diversitat de sabers, valors, sentits i relacions que es creen i es teixeixen a l’espai costaner. L’antropologia permet estudiar com les comunitats negocien i construeixen significats al voltant de la conservació, l’economia blava, el turisme i la justícia ambiental (Gee et al., 2017), i desenvolupar la capacitat de totes les parts interessades per evitar que els interessos poderosos dominin els processos per promoure les seves pròpies agendes (Flannery & Ó Cinnéide, 2012).

    Al Parc Natural de Cap de Creus, dins del projecte europeu EmpowerUs, es van implementar processos de cocreació i coproducció (Chambers et al., 2021; Kazadi et al., 2016) amb actors locals, considerats copropietaris dels problemes (Freeman, 1984), per identificar reptes i construir solucions que, des d’una perspectiva local, s’alineen amb els desafiaments globals de la Dècada dels Oceans (UNESCO, 2021).

    D’aquests processos participatius va sorgir NaturCap, una plataforma digital multilingüe i accessible que busca promoure el coneixement ambiental i cultural, enfortir els vincles comunitaris i facilitar l’intercanvi de propostes innovadores, i, alhora, integrar els visitants com a part activa de la conservació de l’entorn. NaturCap es presenta com un model replicable, escalable i robust per donar suport a l’alfabetització oceànica i a la governança participativa.

    La inclusió dels actors locals en els processos de participació i en la cocreació de NaturCap permet reflexionar sobre els problemes i les solucions i assegura que els processos mantinguin l’arrelament local amb una mirada cap al món. L’enfocament reforça la governança bottom-up a les AMP en permetre que, en espais alternatius als habituals (comitès de cogestió, governs locals i regionals), totes les veus puguin ser incloses. La perspectiva antropològica aporta una mirada situada, dialògica i relacional per comprendre, analitzar i acompanyar aquests processos.

    Bibliografía
    • Chambers, J. M., et al. (2021). Six modes of co-production for sustainability. Nature Sustainability, 4(11), 983–996. https://doi.org/10.1038/s41893-021-00755-x

    • EmpowerUs. (n.d.). Empowering Coastal Communities. Retrieved June 26, 2025, from https://empowerus-project.eu/

    • Flannery, W., & Ó Cinnéide, M. (2012). Stakeholder Participation in Marine Spatial Planning: Lessons from the Channel Islands National Marine Sanctuary. Society and Natural Resources, 25(8), 727–742. https://doi.org/10.1080/08941920.2011.627913

    • Freeman, R. E. (1994). The Politics of Stakeholder Theory: Some Future Directions. Business Ethics Quarterly, 4(4).

    • Gee, K., et al. (2017). Identifying culturally significant areas for marine spatial planning. Ocean and Coastal Management, 136, 139–147. https://doi.org/10.1016/j.ocecoaman.2016.11.026

    • IOC-UNESCO. (2021). The Ocean Decade Challenges. United Nations Decade of Ocean Science for Sustainable Development. https://oceandecade.org

    • Kazadi, K., Lievens, A., & Mahr, D. (2016). Stakeholder co-creation during the innovation process: Identifying capabilities for knowledge creation among multiple stakeholders. Journal of Business Research, 69(2), 525–540. https://doi.org/10.1016/j.jbusres.2015.05.009

    • NaturCap. (n.d.)  Retrieved June 26, 2025, from https://www.naturcap-empowerus.eu/