Aquesta comunicació proposa una aproximació antropològica als discursos sobre catalanitat, islam i diversitat sexual a la xarxa social X. A partir d’un treball etnogràfic centrat en aquest espai digital, s’analitza com es configuren representacions d’alteritat nacional, cultural i sexual que tendeixen a oposar un “nosaltres” occidental, modern i gay-friendly a un “ells” musulmà percebut com a homòfob i incompatible amb els valors atribuïts a la nació catalana.
El marc teòric combina els plantejaments de l’homonacionalisme (Puar, 2007), l’orientalisme (Said, 1978), el fonamentalisme cultural (Stolcke, 1993) i el populisme (Laclau, 2005; Scurati, 2024), amb l’objectiu de situar aquests discursos dins d’un context ideològic més ampli i de comprendre’n la circulació en l’entorn digital. L’anàlisi d’un corpus d’unes quatre-centes publicacions a X i d’entrevistes a experts suggereix que la defensa aparent dels drets LGTBI pot actuar, en certs casos, com a dispositiu de diferenciació nacional, cultural i moral (Sadurní, 2017). En aquesta línia, s’identifiquen dinàmiques d’assimilació i de “normalització” sexual (Gamson, 1995; Duggan, 2002) que condicionen l’acceptació a l’adhesió a un ideal d’homonormativitat.
Els resultats conviden a reflexionar sobre el paper de X com a espai que afavoreix la simplificació i la polarització del debat públic, i sobre com aquestes dinàmiques poden contribuir a reproduir lògiques d’inclusió i exclusió basades en la diversitat sexual, la religió, la raça i la nació. L’estudi apunta, així, la importància d’explorar críticament com, en l’espai digital, determinats discursos de tolerància i drets poden adquirir un potencial d’exclusió simbòlica (Johansen, 2024; González.Bailón et al., 2022).