En la darrera dècada, els feminismes ha marcat els processos de socialització política de les generacions joves. Les vagues del 8 de març de 2018 i 2019 esdevenen una fita en el procés de legitimació del feminisme en l’arena global. Seguint Grammatikopoulou (2025), aquests feminismes no han d’entendre’s solament com a reacció a les opressions patriarcals sinó com a part d’un moviment polític transnacional, vibrant i connectat, que actua des d’allò local i projecta aliances globals, i on els afectes i les emocions tenen un pes cabdal en l’acció col·lectiva.
En aquesta comunicació re-analitzem dos treballs de camp sobre activismes juvenils (Resistències juvenils a l’ordre de gènere des dels feminismes, codi UJI-A2020-13, i Youth Activisms, codi PID2020-117529RB-I00), realitzats mitjançant entrevistes semiestructurades a activistes joves per tractar d’aprofundir en el paper de les emocions i els afectes en la seua pràctica activista. Abordem com configuren les formes d’acció i els vincles dins dels moviments socials. Entre les múltiples emocions implicades, analitzem tres expressions afectives (Ahmed, 2015) com son la ràbia, la sororitat i l’orgull, que interactuen en el procés de consolidació de la participació en els col·lectius i grups.
La ràbia s’explora des de la seua capacitat productiva (Lorde, 1981) atès que sentiment d’indignació davant una injustícia o una violència viscuda o testimoniada contribueix a detonar la mobilització. La sororitat (hooks, 2017), si bé és un concepte polític, conté una càrrega afectiva que promou el compromís emocional entre les persones membres, així com lògiques de reconeixement (Butler, 2009). L’orgull deriva de sentir-se part d’un col·lectiu o moviment i reafirma els processos de de construcció identitària (Martinez, 2019). La dimensió emocional s’interpreta en relació amb les subjectivitats neoliberals actuals, examinant com aquestes influeixen en la manera com les persones joves viuen, gestionen i canalitzen aquestes emocions dins la seva pràctica activista.