AIGÜES TÈRBOLES: DRET, GESTIÓ i QUALITAT DE L’AIGUA EN UNA COMUNITAT RURAL DE CLIMA SEMIÀRID AL BRASIL

Autor/s

Cristina Larrea Killinger

larrea@ub.edu

No especificada

Les aigües tèrboles sempre han estat sospitoses. La qualitat de l’aigua sol ser percebuda per criteris sòcio-simbòlics de puresa/perill i, al mateix temps, mesurada per criteris científics de vigilància sanitària, produint-se discrepàncies entre discursos provinents de la societat civil, gestors de l’administració, tècnics de les companyies d’aigües i representats polítics. La pluralitat de sabers confronta diversos coneixements i percepcions en relació als criteris de qualitat, seguretat, puresa i confiança, produint-se tensions, conflictes i resistències que afecten les pràctiques de gestió i consum. En aquesta comunicació analitzaré les relacions socioecològiques que transformen el dret a l’aigua en un problema polític i de salut pública (Nichols i Casino, 2021). Parteixo d’un estudi sobre un programa d’accés a l’aigua en un municipi rural (Miguel Calmon, 2016), que va consistir en la construcció de pous artesanals, la implementació de la gestió comunitària i la coexistència amb un sistema de gestió pública que si, per una banda, va incrementar la disponibilitat d’aigua en el territori, per l’altra,  el desenvolupament desigual i precari del sistema va acabar provocant una major incertesa sobre la regularitat, seguretat i qualitat de l’aigua. Gràcies a un treball etnogràfic de sis mesos (2021-2024), en un creixent context de crisi socioecològica, en el que conflueixen el canvi climàtic i, al mateix temps, una creixent sobreexplotació de recursos agropecuaris, les recents millores del sistema estan accelerant, paradoxalment, el tancament de pous esgotats, la dessecació de rius i contaminació per pesticides. Tot i que al municipi la població reconeix que l’aigua sempre ha estat un bé escàs, la preocupació creixent per la mala qualitat de l’aigua i la inseguretat en l’estabilitat del sistema ha generat conflictes i tensions que han estat canalitzades per la societat civil i l’administració municipal entorn al reconeixement de problemes de salut com l’augment dels càncers (Dutra e Souza, 2017).

Bibliografía
DUTRA, R. M. S.; SOUZA, M. M. O. de.(2017). Impactos negativos do uso de agrotóxicos à saúde humana. Hygeia - Revista Brasileira de Geografia Médica e da Saúde, Uberlândia, v. 13, n. 24, p. 127–140, 2017. DOI: 10.14393/Hygeia1334540. Disponível em: https://seer.ufu.br/index.php/hygeia/article/view/34540. Acesso em: 7 abr. 2023. GARCIA, SIMONE D.; LARA, TAYNAH I. C. (2020). O impacto do uso dos agrotóxicos na saúde pública: revisão de literatura, Saúde e Desenvolvimento Humano, v. 8, n. 1, p. 85-96, 2020. MIGUEL CALMON (2016) Plano municipal de saneamento básico de Miguel Calmon – Ba. Miguel Calmon: Agência Peixe Vivo. NICHOLS, C.E.; DEL CASINO, J. (2021) “Towards and integrated political ecology of health and bodies”, Progress in Human Geography 45(4): 776-795. DOI: 10.1177/0309132520946489.