‘No és real’: (re)territorialitzacions de la sexualitat per a infants en definir la pornografia a les escoles primàries d’Espanya

La infància s’ha construït històricament com a innocent i asexual (Davies i Robinson, 2010), aquesta contrasta amb les troballes recents sobre l’accés de pornografia a partir dels vuit anys a Espanya (Ballester i Orte, 2019). Aquesta discrepància ha generat preocupació social, tal com es reflecteix a la premsa espanyola i a les mides tomades per institucions internacionals com la Unió Europea. Com a part d’un projecte de recerca-acció més ampli, aquesta recerca explora com nens i nenes de 10 a 12 anys de la província de Barcelona relacionen la sexualitat amb els dispositius digitals. Hem utilitzat metodologies participatives, exemple d’aquestes és el dibuix com a disparador narratiu (Eldén, 2013) per fomentar debats i conversacions més profunds entre els participants. El treball de camp, realitzat durant el període 2022-2024, va consistir en 32 grups focals amb més de 300 nens i nenes de vuit escoles de la província de Barcelona (Catalunya, Espanya). Basant-se en el concepte d’assemblatge de Deleuze i Guatarri (1988), aquest article analitza com infants de diferents escoles de primària territorialitzen i reterritorialitzen la pornografia. Els resultats mostren com, quan es pregunta la relació entre la sexualitat i els entorns digitals, els nens i les nenes l’emmarquen com a pornografia i contingut sexualment explícit. Dins dels assemblatges de la sexualitat en els entorns digitals, els nens i les nenes naveguen i negocien el contingut sexualment èxplicit i el seu accés desenvolupant estratègies de gestió en una societat on les converses sobre pornografia amb els adults es desenvolupen principalment des de perspectives orientades al risc i moralitzadores.