La crisi climàtica, pròpia del Capitalocè, ha esdevingut una de les principals amenaces globals del nostre temps. A mesura que la degradació ambiental s’ha estès mundialment i la política ambiental ha adquirit una magnitud transnacional, els grups ecologistes han teixit xarxes cada cop més transfrontereres. En aquest context, han sorgit arreu del món moviments socials per la justícia climàtica, els quals adopten una dimensió translocal. D’aquesta manera, l’activisme climàtic europeu ha propiciat certes mobilitats internacionals, enfocades sobretot al suport i solidaritat dels campaments climàtics i les Zones à Défendre (ZADs).
Aquests desplaçaments es poden entendre com a manifestacions rituals pròpies dels moviments per la justícia climàtica. Per mitjà de teatralitzacions de la victòria, les activistes posen fi a l’ordre còsmic trencat pel capitalisme i permeten obrir camí a noves possibilitats. Així mateix, la materialització dels imaginaris utòpics – a través de les sitopies de revolta – juga un paper clau en la naturalització d’altres ordres possibles. En definitiva, aquesta ponència pretén explorar com aquestes accions col·lectives es poden entendre com una forma de pelegrinatge i itinerari terapèutic.