Fragments d’una etnografia futura: Prototips per a un Departament d’Umbrologia

Autor/s

Tomás Criado

tomcriado@uoc.edu

Universitat Oberta de Catalunya

La calor ha deixat d’esser un esdeveniment meteorològic abstracte, recurrent i estacional. Les mutacions climàtiques del present estan alterant les nostres cultures climàtiques, amb efectes desiguals i devastadors, requerint innumerables exploracions sobre com articular formes de vida futura més plurals i curoses. En un moment en què els professionals del disseny i les administracions s’afanyen per trobar adaptacions urbanes futures, els professionals de l’antropologia també tenim un important paper. Tanmateix, això pot requerir d’adaptacions crucials de la pràctica etnogràfica. Convencionalment descrita com a pràctica empírica, immersiva i de naturalesa documental, amb un objectiu descriptiu, feta en el present amb les seves ramificacions passades, com prendre seriosament la necessitat d’estudiar i d’afectar el futur del disseny urbà? Al meu parer, no només ens caldran bones descripcions, sinó també una “etnografia futura”: amb enfocaments més prospectius i especulatius, cercant afectar les sensibilitats dels professionals del disseny urbà, per tal d’evitar que les crides a l’acció des del camp del disseny s’imposin tecnocràticament (és a dir, sense considerar la multiplicitat de formes de vida, humanes i no humanes, que habiten en els nostres espais urbans). Com a part d’un treball etnogràfic acompanyant iniciatives de disseny d’ombra a l’espai públic a Barcelona, he sentit la necessitat imperiosa de respondre als prototips urbanístics amb el prototipat d’un espai etnogràfic col·lectiu: el “Departament d’Umbrologia” (https://umbrology.org/), una entitat ficcional inspirada en la investigació artística, que mira de contribuir a la futurització especulativa de les nostres formes d’habitar amb cura en entorns urbans escalfats; i ho fa mitjançant dispositius de camp etnogràfics com tallers de co-creació, passejades experiencials i pràctiques de dibuix atmosfèric on no només descrivim les ciutats de les ombres del present. També tantegem especulativament fragments d’una etnografia futura, sensibilitzant-nos a la importància que tindran les ombres per les transformacions de la cura urbana.

Bibliografía
Aït-Touati, F., Arènes, A., & Grégoire, A. (2019). Terra Forma: Manuel de cartographies potentielles. Éditions B42. Boserman, C. (2024). Dibujos solares: Los caballos de espinacas: Sobre antotipias y afectividad ambiental. Re-visiones, 13, https://revistas.ucm.es/index.php/REVI/article/view/9445 Criado, T. S., & Estalella, A. (Eds.) (2023). An Ethnographic Inventory: Field Devices for Anthropological Inquiry. Taylor & Francis. Latour, B. (2021). After Lockdown: A Metamorphosis. Polity. Marres, N., Guggenheim, M., & Wilkie, A. (Eds.). (2018). Inventing the Social. Mattering Press. Michael, M. (2022). The Research Event: Towards Prospective Methodologies in Sociology. Routledge. Salazar, J. F., Pink, S., Irving, A., & Sjöberg, J. (Eds.). (2017). Anthropologies and Futures: Researching Emerging and Uncertain Worlds. Bloomsbury. Starosielski, N. (2021). Media Hot & Cold. Duke University Press. Tarde, G. (2004) [1896]. Underground (Fragments of Future Histories). Les presses du réel. Valentine, D., & Hassoun, A. (2019). Uncommon Futures. Annual Review of Anthropology, 48, 243-260.