La present comunicació s’interroga sobre com formes d’organització no governamentals, l’acció humanitària, així com en les assemblees estudiantils i ciutadanes, fabriquen l’estat a la regió del Sandžak, una perifèria històrica del sud-oest de Sèrbia, de majoria bosniak musulmana. La recerca es basa en un treball de camp sobre organitzacions juvelins i humanitaries islamiques abans i durant de les protestes estudiantils contra la corrupció, el clientelisme i la repressió que han marcat l’escena política sèrbia durant l’últim any. Inspirant-se en la crítica de Jansen (2015) a la noció del “punt de vista de l’estat” formulada per Scott (1989), la comunicació examina la tensió entre l’estat com a estructura institucional i l’estat com a ideal social d’ordre, normalitat i previsibilitat en l’espai post-iugoslau. En aquest marc, es proposa entendre les organitzacions humanitàries vernacles i formes d’assemblearisme local no com a mers substituts d’un Estat absent, sinó com a agents actius en la seva fabricació (Jansen 2015), en la creació d’espais relacionals (Brković 2022) i comunitats de ciutadania orientades pel desinterès (Muehlebach 2012). A través de la interrelació entre humanitarisme i participació política, la comunicació analitza com aquestes pràctiques qüestionen el (no-)funcionament de l’Estat i articulen formes d’acció pública basades en la transparència, el coneixement i la moralitat quotidiana. Els actors estudiantils i humanitaris reivindiquen una “innocència” política i una energia juvenil orientades a reformar l’Estat i construir futurs comuns. Aquesta posició es basa en ideals de puresa i compromís localitzats en els rols de voluntariat i mobilització estudiantil (Greenberg 2014), en un context on “la política” sovint s’oposa a “la humanitat” (Brković 2016).
