Des del nostre projecte “Recuperem junts la memòria de la Ribera d’Ebre” treballem per a aprofundir en el coneixement de la Guerra Civil i la dictadura franquista, a través de les veus dels actors socials locals, donants de memòria que eren infants en aquells anys. Amb la col·laboració del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el suport de l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i el finançament de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu principal és la recuperació de la memòria democràtica a través de les diverses veus “no oficials”, construir espais que donin veu als que el regim va silenciar.
Amb una metodologia qualitativa i etnogràfica, es prioritza la urgència de preservar i recuperar memòries “en perill d’extinció”.
Hem posat un èmfasi especial en les especificitats de gènere durant el franquisme, incloent-hi testimonis i relats de dones des d’un enfocament interseccional.
Pel que fa als escenaris, l’observació etnogràfica d’espais de memòria com refugis, sanatoris, cementeris, foses, i treball d’arxiu van ser essencials per a tenir una visió holística.
Pel que fa a dimensió pedagògica, hem organitzat tallers de memòria en instituts, batxillerats i biblioteques, creant espais intergeneracionals de recuperació de memòria, reflexió, producció i pensament crític. En aquests tallers s’analitza el franquisme no com un fet llunyà i passat, sinó com una experiència col·lectiva, transversal, des d’una perspectiva actual, simfònica i polièdrica, ja que es tracta d’una realitat complexa marcada per la repressió, la por i el silenci. Fem una contribució a la memòria democràtica i a la construcció de la pau, amb mires al futur, pensant a construir col·lectivament una societat més justa i democràtica.
No hay simposios relacionados con esta comunicación.
Projecte “Recuperem Junts la Memòria de la Ribera d’Ebre”: Metodologies, Ètiques i Pluralitat de Mirades
Bibliografía
Arnabat, R., Iñiguez, D. (2013). Atac i defensa de la Rereguarda. Els bombardejos franquistes a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, 1936-1939. Cossetània Edicions.
Bauman, Z. (2007), Miedo Líquido. La sociedad contemporánea y sus temores. Barcelona: Paidós.
Bourdieu, P. (1988), «Espacio social y poder simbólico», en Cosas dichas. págs. 127-142. Buenos Aires: Gedisa.
Bourdieu, P. (1988), La distinción. Criterios y bases sociales del gusto. Taurus. Madrid.
Bourdieu, P. (1999), «Comprender». En La miseria del mundo. Dir.: Bourdieu, P., págs. 527 -543. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.
Bourdieu, P. (2000), La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.
Bourdieu, P y Wacquant, L.J. (1995), Respuestas. Por una antropología reflexiva. México: Grijalbo.
Caballero, A. I. (Coord.). (2017). Material didáctico sobre memoria histórica de la ciudad de Sevilla con perspectiva de género. E. Repositorio.
Duran, J. (2022). L’altra guerra, la patrulla antifeixista de Móra la Nova en la revolució social de 1936. Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.
Duran, J. (2023). Carrilaires sota sospita. Museu del Ferrocarril a Móra la Nova (MNACTEC).
Errazkin, M., Martinez, R. (Coord.) (2012). Sharing European Memories at School: Trabajando con la memoria histórica en el aula. Secuencia didáctica y guía para la implementación. Ed. Sociedad de Ciencias Aranzadi. www.memoriesatschool.aranzadi-zientziak.org
Guber, R. (2005). El Salvaje Metropolitano. Legasa.
Hammersley, M., & Atkinson, P. (2003). Etnografía : métodos de investigación / Martyn Hammersley, Paul Atkinson (2a ed. rev. y amp.). Paidós.
Jelin, E. (2002). Los trabajos de la memoria. Siglo XXI.
Marín, M. (2008). La guerra civil a Catalunya (1936-1939). Edicions 62.
Mezquida, L. M. (1993). La Batalla del Ebro. Asedio de Tortosa y combates de Amposta. Del río Guadalupe al Gayá, con las ocupaciones de Falset, Montblanc, Valls, Reus y Tarragona (1938-1939). Diputación de Tarragona.
Montella, A. (2014). 115 días en el Ebro. El sacrificio de la Quinta del Biberón. Ara Llibres.
Molinero, C., Sala, M., Sobrequés, J. (Eds.) (2003). Una inmensa prisión. Los campos de concentración y las prisiones durante la guerra civil y el franquismo. Crítica.
Núñez, M. (2004). “Tríptico de mujeres de posguerra: de la mujer comprometida a la marginal”. Historia del Tiempo Presente, 4. 48-60.
Olaso, J. (2017). Recuperem junts la memòria de la nostra comarca. Material didàctic per a recuperar la memòria democràtica dels pobles de Catalunya. Nimeo.
Olaso, J. (2016). La represión y las luchas por la memoria en Argentina y España. Catarata.
Olaso, J. (2014). “Memorias sobre la represión del franquismo: Esperanza”. A: Benadiba, L., Otras memorias I. Testimonios para la transformación de la realidad. Maipue. 41- 62.
Olaso, J. (2012). “Las Madres y las ‘Rojas’. (Des)encuentros entre represores y mujeres disidentes en las Plazas en Argentina y España”. Zona Franca, 21. 25-36.
Olaso, J. (2011a). “Morir de golpe”. Arxiu d’Etnografia de Catalunya, 11. 13-33.
Olaso, J. (2011b). “Las ‘Rojas’ de España”. Zona Franca, 20. 130-140.
Orensanz, T. (2009). L’Omnibus de la mort, parada a Falset. Ara Llibres.