Amb aquest estudi es pretén indagar en la historiografia sobre la història del part entre els segles XIV i XXI des de les diferents perspectives feministes, el coneixement situat i la interseccionalitat; així com realitzar investigació de camp per reflexionar com ha afectat la història del part a les històries de parts de les dones en els darrers cinquanta anys.
Una proposta d’investigació mixta, on l’anàlisi històric ens mostra com les dones s’han encarregat de les relacions de creació i recreació de la vida humana al llarg de la història, però que la vàlua de tota aquesta creació al llarg del temps s’ha ignorat i no recollit per escrit, fruit del discurs patriarcal que ha anat esborrant el coneixement i maneres de fer de les dones, amagant d’aquesta manera l’experiència femenina (Caballero, 2000). Les conseqüències de la guia Maleficarum Malleus, per exemple, mostra com el lloc que la dona ocupa al món de la medicina no és natural (Ehrenreich, 2019), per tant, tampoc seria natural el lloc que n’ocupa l’home.
El treball de camp etnològic, situa la recerca en un espai i en un temps determinats, coneixement situat (Haraway, (1995 [1991]). Persones participants procedents de mostres socioculturals diverses i heterogènies en quant a edat, procedència, nivell sòcio econòmic, llengua materna, sector d’ocupació laboral i tipus de formació. Relats situats amb unes característiques pròpies de cada participant, atenent a les seves particularitats de vida (Coffey i Atkinson, 2005 [1996]).
Es presta especial atenció als canvis de paradigma que s’han donat durant els darrers anys. Les dones no han deixat d’adaptar-se als canvis als que la història les ha precipitat, presents a les lluites pels drets a la salut sexual i reproductiva, la justícia sexual (WAS, 2023)… El part, com ha estat percebut i com ha estat intervingut, n’és un exemple.
Bibliografía
Abajo-Llama, S.; Bermant, C., Cuadrada, C., Galaman, C., & Soto-Bermant, L. (2016). Ser madre hoy: Abordaje multidisciplinar de la maternidad desde una perspectiva de género. Musas, 1(2), 20-34.
Barceló, Josep; Montes Muñoz, María Jesús (2016). Como nacían los tarraconenses. Evolución del modelo de asistencia al parto en la Cataluña Franquista. Musas, 1(2), 3-19.
Borges Damas, L.; Sixto Pérez, A.; Sánchez Machado, R. (2018). Historia de las enfermeras obstétricas: importancia de sus cuidados en la atención al parto. Cuba: Revista Cubana de Enfermería 34(3), 696-706.
Brigidi, Serena; Cuadrada, Coral. (2021). Maternidades, experiencias y narraciones. Una mirada a través de los campos de saberes. Tarragona: Publicacions URV.
Caballero Navas, Carmen. (2000). «Magia: experiència femenina y pràctica de la relación.» Lás pràcticas de la creación y recreación de la vida y la convivència humana. De dos en dos, 33-54.
Coffey, Amanda; Atkinson, Paul. (2005). Encontrar el sentido a los datos cualitativos. Estrategias complementarias de investigación. Alacant: Publicaciones de la Universidad de Alicante.
Cuadrada, Coral. (2009). La maternidad: del deseo privado a la esfera política. Madrid: Actas del primer congreso internacional las mujeres en la esfera pública. Filosofía e historia contemporània, 267-286.
Cuadrada, Coral. (2014). «Dar a luz: reflexiones sobre la maternidad». Destiempos. Revista de Curiosidad Cultural, 40, 60-86.
Cuadrada, Coral. (2014). «Cuidado, curación, salud: saberes de mujeres». História: Questões & Debates, Curitiba, Editora UFPR, 60, 229-253.
Cuadrada, Coral. (2015). «Aire corrupto, mujeres diabólicas y “tempestariae”». Tarragona: MARC (Medical Anthropology Research Center), Universitat Rovira i Virgili, 32, 619-658.
Cuadrada, C.; Lasheras, A.; Marsal, R.; Royo, C. (2015). Oikonomía: cuidados, reproducción, producción. Tarragona: Publicacions URV.
Cuadrada, Coral. (2017). Pioneres mèdiques. Vila-Seca: Emprius.
Davis-Floyd, R., Sargent, C. F., & Rapp, R. (1997). Childbirth and authoritative knowledge : cross-cultural perspectives. University of California Press.
Díez Jorge, María E. (2023). «Power and motherhood in the 16th century: Perpetuity and memory through architecture». Feminismo/s, 41, 75-101.
Ehrenreich, B. (2019). Brujas, Parteras y Enfermeras. Barcelona: Bauma.
Federici, Silvia (2010). Calibán y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación primitiva. Madrid: Traficantes de sueños.
Foscati, A. (2023). Le meraviglie del parto. Donare la vita tra Medioevo ed Età moderna. Torino: Giulio Einaudi editore.
García Arregui, A. (2019). Psicoprofilaxis y Educación Maternal. Historia de la preparación al parto en España. Barcelona: Tesis Doctoral UAB.
Gelis, J., (1991) [1984]. History of childbirth. Fertility, pregnancy and birth in Early Modern Europe. Polity Press, Londres.
Goberna-Tricas, J. (2018). «Violencia obstétrica: Aproximación al concepto y debate en relación a la terminología empleada». Musas, 4 (2), 26-36.
González Río, María José. (1997). Metodología de la investigación social. Técnicas de recolección de datos. Madrid: Aguaclara.
Guber, Rosana. (2001). La etnografía, método, campo y reflexividad. Bogotá: Grupo Editorial, Norma.
Hazard, L. (2023). El útero. La historia secreta de nuestros comienzos. Barcelona: Salamandra.
Haraway, Donna J. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres. La reÍnvención de la naturaleza. Madrid: Ediciones Cátedra.
Marín Salamero, Maite; Universitat Oberta de Catalunya, entitat editora. (2020). La entrevista etnográfica (Primera edición). Editorial UOC.
Meo, A. Y Navarro, A. (2009). Enseñando a hacer entrevistas en investigación cualitativa: entre el oficio, la profesión y el arte Enseñando a hacer entrevistas en investigación cualitativa: entre el oficio, la profesión y el arte. Empiria. Madrid, 17, 123-140.
Motterle, Livia. (2022). I tenia cor: treball sexual, violències i resistències. Manresa: Bellaterra Edicions.
Murphy-Lawless, J., (1998). Reading birth and death. A history of obstetric thinking. Cork: Cork University Press.
Northrup, Christiane. (1999). Cuerpo de mujer, sabiduría de mujer : una guía para la salud física y emocional. Barcelona: Urano.
Ravelo Rodríguez, Irina. (2022). Temixihuiliztli, la obstetricia nahua durante el primer siglo novohispano. Tarragona: Tesis Doctoral URV.
Riessman, Catherine Kohler. (2007). Narrative Methods for the Human Sciences. Thousand Oaks: SAGE Publications. Incorporated.
Ruiz-Berdún, D.; Martín-Alcaide, R. (2018). La importancia del género en la historia de la atención al parto: La incorporación de los hombres a la profesión de matrona en España. Madrid: LLULL, 41 (85), 191-216.
Sanmartín, Ricardo (2003). Observar, escuchar, comparar, escribir. La práctica de la investigación cualitativa. Barcelona: Ariel.
Taylor, S. J.; & Bogdan, R. (1987). Introducción a los métodos cualitativos de investigación : la búsqueda de significados. Barcelona: Paidós.
World Association for Sexual Health. WAS Declaration on Sexual Justice. (2023). WAS Declaration on Sexual Justice Proclaimed at the WAS World Congress Antalya (Turkye). https://www.worldsexualhealth.net/