La present comunicació té per objectiu rastrejar el significat conceptual que va adquirir la idea, en abstracte, de la pre-ciutat de Brasília. Aquest exercici servirà de base concreta per il·lustrar la definició d’allò “urbà” i d’allò “anti-urbà”. L’actual capital del Brasil es va construir planificadament a encàrrec del seu govern federal en un intent de construir una capital burocràtica, allunyada, neta, ampla i silenciosa: una capital anti-urbana. El seu objectiu, clar i obert, era el de crear un nou centre oficial, d’estat, allunyat dels grans nuclis de concentració demogràfica: un refugi institucional d’allò “urbà”. La urbanitat, una ordre social inevitable allà on hi hagi altes densitats humanes, es veia (ridículament) amenaçat davant el somni utòpic de construir una ciutat que fos la seva antítesi oficial: sense imatge reversa, sense bullici popular i sense cap de les externalitats negatives que exigeixen el seu continu estat de reproducció material. Aquesta proposta política, ideada ja al segle XIX, ens permetrà (rastrejant-ne les propietats, detalls i matisos) exemplificar la definició d’allò urbà i d’allò anti-urbà acollint-nos al seu cas pràctic. La comunicació se centrarà sols en la seva projecció, en la proposta ideal de la seva imatge prèvia a materialitzar-se: “allò urbà” com quelcom a eliminar.