Fer treball de camp acompanyat —de familiars, estudiants o mascotes— comporta implicacions metodològiques, epistemològiques i ètiques. La presència d’acompanyants pot alterar la temàtica, obrir noves vies d’obtenció de dades, facilitar el rapport o generar tensions. També planteja dilemes sobre la separació entre vida privada i professional, el relativisme cultural i la visibilització de privilegis, afectant la “immersió total” de l’observació participant. Sorgeixen dubtes ètics sobre l’ús de menors o parelles com a estratègia investigativa, i s’evidencien les condicions de producció del coneixement, entre altres la posicionalitat (i particularment el gènere i la maternitat), però també la importància dels afectes. Encara que rellevant, aquest tema sol relegar-se a converses informals, es considerat anecdòtic per l’establishment acadèmic, que encara reafirma el mite de l’observador neutral. Algunes mares etnògrafes insisteixen en visibilitzar aquestes experiències, sent elles les més exposades a crítiques, ja sigui per portar als seus fills a camp o per deixar-los a casa. Aquest llibre proposa una reflexió crítica sobre els desafiaments que planteja la pràctica etnogràfica en l’actualitat.
Realizar trabajo de campo acompañado —de familiares, estudiantes o mascotas— conlleva implicaciones metodológicas, epistemológicas y éticas. La presencia de acompañantes puede alterar la temática, abrir nuevas vías de obtención de datos, facilitar el rapport o generar tensiones. También plantea dilemas sobre la separación entre vida privada y profesional, el relativismo cultural y la visibilización de privilegios, afectando la “inmersión total” de la observación participante. Surgen dudas éticas sobre el uso de menores o parejas como estrategia investigativa, y se evidencian las condiciones de producción del conocimiento, entre otros la posicionalidad (y particularmente el género y la maternidad), pero también la importancia de los afectos. Aunque relevante, este tema suele relegarse a lo informal, considerado anecdótico por el establishment académico, que aún reafirma el mito del observador neutral. Algunas madres etnógrafas insisten en visibilizar estas experiencias, siendo ellas las más expuestas a críticas, ya sea por llevar a sus hijos a campo o por dejarlos atrás. Este libro propone una reflexión crítica sobre los desafíos que plantea la práctica etnográfica en la actualidad.