Les matonaires, les darreres dones que han viscut de treballar la terra als peus de Montserrat, han estat testimonis de com la pagesia ha anat morint-hi com a mitjà de subsistència. Amb tot, però, encara sobreviu en la seva memòria i en la seva paraula. Perquè va ser en un món d’homes, d’hereus de masos i d’abats de monestirs, que les matonaires van dur el pa a casa i fundaren un mercat dalt d’una roca per a poder sobreviure.
De mares a filles i d’à vies a nétes, aquestes pageses van aprendre un ofici genuà d’aquesta zona: el de treballar la terra, el d’obtenir-ne els seus fruits i el de traginar-los Montserrat amunt, en companyia del cavall i enmig de la solitud de la nit. Però quin era l’objectiu final d’aquestes dones que, en plena i negra nit, abandonaven el terròs de la plana per enfilar el pedregar de la muntanya?
Montserrat es troba coronada per una important abadia que, al llarg de la història, s’ha anat convertint en un dels grans fars espirituals i turÃstics d’Europa, hostatjant a milers de persones. Masses de gent enmig d’un clos de roca, tant vertical com estèril per a l’agricultura. I és per aquest motiu que les pageses van plantar-s’hi amb els animals carregats dels fruits de casa seva, per fundar un mercat, alimentar tot aquell formiguer en moviment i fer-li tastar el seu
preuat mató.
Autoria: Margalida Mulet Pascual, GenÃs Frontera i Anna Oliveras