El fet geganter forma part de l’imaginari col.lectiu, configura la identitat, tant local com nacional, i ha esdevingut una tradició festiva arrelada a la societat contemporània. En aquesta línia, el llibre tracta, d’una banda, sobre la participació ciutadana i l’estructura organitzativa de les festes i, d’altra banda, sobre les imatges i representacions folklòriques geganteres. El fet geganter va sorgir al segle XV i aporta una visió històrica de la representació dels gèneres en la cultura popular. No obstant això, aquest no ha estat estudiat anteriorment des d’una perspectiva de gènere.
La investigació etnogràfica es centra en el període contemporani, però aporta una mirada històrica de múltiples manifestacions folklòriques de la cultura popular catalana. La recerca combina la metodologia qualitativa amb la quantitativa i es basa en un mostratge de nou-cents gegants i gegantes i en les següents expressions socioculturals: el Carnaval de Solsona, el Corpus i la Festa Major de Solsona, la Mercè de Barcelona-Gegants de la Pedrera i la Patum de Berga. A partir dels resultats obtinguts s’aporten un seguit de propostes per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en la cultura popular festiva.
Seguint la metodologia de recerca-acció, es presenta el projecte cultural L’ímpetu de les gegantes, que combina les arts plàstiques amb les arts escèniques i s’endinsa en el debat entre tradició i modernitat en la cultura popular. En aquest sentit, les gegantes Chimamanda i Maria, que s’han construït per a l’ocasió, tenen la singularitat de ser la primera parella no-heterosexual de Catalunya, plantejades per transgredir els estereotips i rols de gènere perpetuats en el si de la cultura popular.
