La incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en la recerca i intervenció social amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat s’emmarca en un context complex, marcat per crisis i desigualtats interrelacionades. Aquestes dinàmiques estructurals generen reptes socials i culturals que afecten les oportunitats i la qualitat de vida dels col·lectius més exposats. En aquest escenari, l’Antropologia Social i Cultural pot aprofitar les potencialitats de la IA per oferir una representació més precisa i sensible de les realitats socials diverses.
Entre els avantatges destacats, hi ha l’ús de tècniques avançades de pseudonimització i anonimització, que permeten protegir la privacitat dels participants i garantir un tractament ètic de les dades. També, la IA facilita noves formes narratives per captar la complexitat de les experiències socials i culturals de famílies i infants vulnerables, aprofundint en contextos diversos amb més precisió.
Tanmateix, aquesta aplicació comporta riscos importants. Els algoritmes poden contenir biaixos, sovint derivats de dades incompletes o esbiaixades, que poden reproduir o agreujar desigualtats. A més, la bretxa digital, la manca d’accessibilitat tecnològica i les dificultats en la competència digital poden excloure precisament aquells col·lectius que més necessiten suport.
Davant d’aquests riscos, cal una aplicació crítica i ètica de la IA des de l’Antropologia Social i Cultural, centrada en una representació equilibrada i respectuosa de les persones vulnerables. És fonamental garantir que les narratives generades o mediades per la IA no reforcin estereotips ni invisibilitzin la diversitat d’experiències humanes. Només amb aquest compromís amb la justícia narrativa i la cura ètica, la IA pot ser una eina al servei dels drets, la dignitat i la inclusió.