Les experiències educatives alternatives -o en els marges del sistema- han estat recurrents en la història de l’educació, tot i que generalment han estat certament minoritàries i poc estudiades. En aquesta comunicació presentem algunes de les conclusions aportades en dues tesis doctorals (Ribera, 2023 i Torrent, 2024) de recent publicació dedicades a la comprensió de dos projectes educatius actuals a Catalunya, que aposten per desenvolupar la seva praxi de forma radicalment autònoma i amb l’objectiu d’educar per a l’emancipació. Les anàlisis matisades i profundes desenvolupades de manera independent en els dos estudis, conflueixen en la necessitat de continuar explorant de manera crítica els diferents senders que pren l’educació per tal d’incrementar la seva potència transformadora, i així, contribuir al desenvolupament i les reflexions sobre pedagogia crítica en el context neoliberal hegemònic actual.
Aquestes dues tesis es pregunten sobre el significat d’educar avui, de les potencialitats de les relacions educatives, de la comprensió dels vincles pedagògics, de com desenvolupar-los i per què. Ho fan a través de concrecions metodològiques que conflueixen en l’enfocament qualitatiu i la perspectiva sociocrítica.
En un context en què la política ha abandonat la problematització del comú substituint la lluita de classes per una lluita interna del subjecte, definint l’època postpolítica, és imprescindible atendre aquelles experiències que entenen la vida com a camp de batalla i intenten desallotjar l’ésser precari, revitalitzar el pensament crític, des-psicologitzar la vida i recuperar el sentit del comú. I malgrat les contradiccions, dificultats i tensions que impregnen els projectes educatius autogestionats, analitzar i comprendre les seves perspectives pot contribuir a aprofundir en el sentit transformador de la tasca educativa en el context actual per desenvolupar un nou sentit d’emancipació i “reapropiar-nos del temps vivible i de les seves condicions compartides”.