Aportacions pedagògiques crítiques des de dues experiències actuals d’autogestió educativa

Autor/s

Maria Ribera Sendra

maria.ribera@udg.edu

Universitat de Girona


Albert Torrent i Font

albert.t@udg.edu

Universitat de Girona

Les experiències educatives alternatives -o en els marges del sistema- han estat recurrents en la història de l’educació, tot i que generalment han estat certament minoritàries i poc estudiades. En aquesta comunicació presentem algunes de les conclusions aportades en dues tesis doctorals (Ribera, 2023 i Torrent, 2024) de recent publicació dedicades a la comprensió de dos projectes educatius actuals a Catalunya, que aposten per desenvolupar la seva praxi de forma radicalment autònoma i amb l’objectiu d’educar per a l’emancipació. Les anàlisis matisades i profundes desenvolupades de manera independent en els dos estudis, conflueixen en la necessitat de continuar explorant de manera crítica els diferents senders que pren l’educació per tal d’incrementar la seva potència transformadora, i així, contribuir al desenvolupament i les reflexions sobre pedagogia crítica en el context neoliberal hegemònic actual.

Aquestes dues tesis es pregunten sobre el significat d’educar avui, de les potencialitats de les relacions educatives, de la comprensió dels vincles pedagògics, de com desenvolupar-los i per què. Ho fan a través de concrecions metodològiques que conflueixen en l’enfocament qualitatiu i la perspectiva sociocrítica.

En un context en què la política ha abandonat la problematització del comú substituint la lluita de classes per una lluita interna del subjecte, definint l’època postpolítica, és imprescindible atendre aquelles experiències que entenen la vida com a camp de batalla i intenten desallotjar l’ésser precari, revitalitzar el pensament crític, des-psicologitzar la vida i recuperar el sentit del comú. I malgrat les contradiccions, dificultats i tensions que impregnen els projectes educatius autogestionats, analitzar i comprendre les seves perspectives pot contribuir a aprofundir en el sentit transformador de la tasca educativa en el context actual per desenvolupar un nou sentit d’emancipació i “reapropiar-nos del temps vivible i de les seves condicions compartides”.

Bibliografía
Garcés, M. (2017). Nueva ilustración radical. Anagrama. Han, Byung-Chul (2014). Psicopolítica. Herder. Laval, C.; Dardot, P. (2015). Común. Ensayo sobre la revolución en el siglo XXI. Gedisa. López Petit, S. (2009). La movilización global: Breve tratado para atacar la realidad. Traficantes de Sueños. Najmanovich, D. (2001). Pensar la subjetividad: Complejidad, vínculos y emergencias. Utopía y praxis latinoamericana, 6(14), 106-111. Oyarzún, L. F. (2021). El nihilismo tecnológico y los desafíos del pensamiento crítico contemporáneo: Una macrofilosofía del presente. Ribera, M. (2023). Aproximació a les pedagogies del bosc: acompanyament respectuós a la primera infància a la natura. UV. Sahlberg, P. (2016). The Global Educational Reform Movement and Its Impact on Schooling. Wiley-Blackwell. Santos, M. A. (1993). Hacer visible lo cotidiano: Teoría y práctica de la evaluación cualitativa de los centros escolares. Akal. Simons, H. (2011). El estudio de caso: Teoría y práctica. Morata. Stake, R. E. (1998). Investigación con estudio de casos. Morata. Torrent, A. (2024) Renovacions pedagògiques a Catalunya el s. XXI. Resistència educativa i transformació social en el context neoliberal. Tesi doctoral. Universitat de Girona. Trilla, J. (2010). Las pedagogías narrativas en la formación de los educadores sociales. Yin, R. K. (2014). Case study research: Design and methods. Sage.