Aquesta comunicació pretén reflexionar sobre les relacions entre humans, no humans i més que humans a les terres agrícoles d’una zona rural del sud de Moçambic. Així, mobilitzant la història, l’etnografia i material d’arxiu, intentarem indicar com els canvis històrics d’aquell país s’entrellacen en la vida quotidiana dels habitants d’aquella regió rural, centrant-nos en les seves relacions amb el monocultiu de canya de sucre (una particular plantation) present a l’època colonial i els arbres fruiters, entre els quals destaquen els cocoters i els anacards. En aquest context, els “bichinhos” [plagues agrícoles] eren personatges centrals, amb agència pròpia, freqüentant les plantacions locals en el moment del meu treball de camp, com ho feien a “l’època colonial”, interactuant amb aquests agricultors i informant-los sobre les seves possibilitats de producció d’aliments i les seves expectatives de futur. En aquest sentit, aquesta comunicació recorrerà les terres agrícoles – anomenades “machambas” a Moçambic – del lloc de recerca, plenes de records sobre l’alliberament de terres fèrtils i d’afectes entre les ruïnes d’antics projectes de desenvolupament rural.
