Aquesta comunicació analitza el paper d’August Panyella, figura clau en la història de l’etnologia catalana, en la construcció del coneixement etnogràfic i patrimonial sobre el poble fang de Guinea Equatorial durant el període colonial. Just abans del seu nomenament com a conservador del Museu Etnològic de Barcelona, Panyella va participar activament en l’expedició de 1948 organitzada per l’Instituto de Estudios Africanos a Guinea espanyola, amb l’objectiu de recollir materials etnològics per a diferents institucions museístiques, entre elles el Museu d’Àfrica de Madrid i el Museu de la Música. Posteriorment, entre 1957 i 1959, va liderar noves expedicions a Guinea Equatorial, en col·laboració amb Jordi Sabater Pi, seguint una metodologia de camp fortament condicionada per les estructures i la logística colonials. Aquest treball examina com aquestes expedicions, desenvolupades en connivència amb les autoritats colonials i amb una clara voluntat de recopilació patrimonial, van contribuir a la construcció d’una imatge essencialitzada i folkloritzada del poble fang. A través d’una anàlisi crítica dels discursos, les pràctiques de recollida i la posterior museïtzació de les col·leccions, es planteja una reflexió sobre les implicacions ètiques i epistemològiques d’aquest tipus de recerques, així com sobre la seva vigència en la representació actual de les cultures africanes en els museus europeus. La comunicació busca, en definitiva, aportar noves mirades sobre les relacions entre antropologia, colonialisme i patrimoni, i contribuir al debat sobre la descolonització de les narratives museístiques.
