Aquesta comunicació explora les trajectòries de vida de Camill i Natha, dues persones queers migrants colombianes que van arribar a Barcelona en el context històric de la postpandèmia (2021). Dues històries de vida que, per una banda, es van veure obligades a protagonitzar en les seves carns la diàspora migrant del Sud global, com un flux migratori que encarna la població originària de regions històricament explotades o marginades pel capitalisme extraccionista més colonial, representat pels continents africans, llatinoamericans i del Sud d’Àsia. I, per altra banda, el sexili com un fenomen migratori portat a terme per molts membres de la comunitat LGTBIQ+, especialment provinent d’àrees rurals, zones perifèriques i barris més castigats per una pobresa estructural de les grans urbes.
De forma concreta, els seus sexilis van estar determinats, primerament, per emergents desplaçaments arreu de diferents localitats colombianes conegut com a sexili interior, i, en segon lloc, per un obligat sexili exterior, materialitzat pels desplaçaments migratoris transnacionals des de Colòmbia a Catalunya. Un cop a Barcelona, les va fer coincidir en l’entitat migrant LGTBIQ+ ACATHI, ubicada al bell mig del Gaixample barceloní. Des d’aquí, no només es va forjar una profunda amistad, sinó que van cofundar un nou grup LGTBIQ+ al teixit associatiu català; l’esmentat Prisma. Espai d’art divers.
Per acabar, l’objectiu d’aquesta comunicació és visibilitzar les experiències de sexili a través de dues històries de vides concretes i situades, analitzar el paper de Prisma. Espai d’art de diversitat, com un espai creatiu i resilient, i emmarcar la ciutat de Barcelona com un espai contradictori, és a dir, entre refugi LGTBIQ+ migrant i escenari d’exclusió homonormatiu.