L’extractivisme es pot definir com una modalitat de producció i acumulació de riquesa que es basa en la sustracció de formes de vida per a la seva comercialització. L’origen d’aquest patró es remunta a la colonització europea de les Amèriques, i avui és la lògica paradigmàtica del capitalisme. Tot i que els governs i empreses insisteixen en la seva pertinença esgrimint que genera llocs de treball i contribueix al creixement, l’extractivisme genera profunds impactes per als ecosistemes i les comunitats.
El capitalisme avançat no es basa només en l’extracció de recursos naturals, sinó també culturals i digitals. Entre els recursos naturals hi trobem els metalls, minerals, petroli, gas, etc. (Gudynas, 2014; Shiva, 2001; Cooper, 2008). L’extractivisme cultural fa referència a l’apropiació de territoris, coneixements i cultures amb finalitats comercials (Escobar, 2014), basada en desigualtats estructurals (Segato, 2013; Quijano, 2024); i en expulsions que generen injustícies socials (Elliot-Cooper et al., 2020). Parlem d’un extractivisme digital per referir-nos la petjada ecològica de les tecnologies digitals; de la precarització del treball digital; de la capitalització de l’activitat a les xarxes socials; de l’extracció il·lícita de dades; i de l’apropiació del treball cognitiu (Terranova, 2004) i creatiu (Goetze, 2024) de la intel·ligència artificial.
A la meva presentació parlaré del treball del col·lectiu artístic Left Hand Rotation. En particular, m’enfocaré en els projectes artístics que parlen de com l’art i la cultura contribueixen als processos de gentrificació urbana, i com aquests processos es poden considerar estratègies de despossessió o extractivisme. Segons la historiadora Otília Arantes, la instrumentalització de la cultura per interessos immobiliaris, empresarials i financers contribueix a transformar la composició social, desarticula les propostes crítiques que es formulen des de l’art, afecta la memòria col·lectiva barrial i provoca la pèrdua de la identitat local.