A finals de juliol de 1909, el barri obrer de Poblenou va conèixer de manera intensa els esdeveniments coneguts com la Setmana Tràgica, derivats de la reacció popular contra l’enviament de reservistes a la guerra del Marroc. La revolta és va caracteritzar de manera singular per l’incendi d’edificis catòlics, que a Poblenou va significar, entre d’altres, la destrucció de les esglésies de Sant Pere Pescador i Santa Maria del Taulat. Les teories sobre com es van desencadenar els fets i a qui correspon la seva direcció basculen entre les que els atribueixen a actuacions espontànies de les masses obreres, animades per la seva rancúnia contra l’Església i les que suggereixen una actuació deliberada del Partit Radical i el lerrouxisme, orientada a desviar la fúria popular contra l’Església en comptes de contra objectius socials i polítics autènticament revolucionaris. Aquesta comunicació planteja dues qüestions associades als motins iconoclastes de 1909. D’una banda, la reacció de la burgesia davant una violència anticlerical desfermada que semblava no interpel·lar ni la seva hegemonia i ni els seus interessos. De l’altra, la postura d’una institució eclesial un sector important de la qual podia compartir l’objectiu del revoltats d’alliberar l’Església de les seus elements incompatibles amb la seva incorporació a la modernitat. A més d’una indagació sobre els fets tal i com es van desenvolupar a Poblenou, la comunicació utilitza referents literaris –Joan Maragall i Josep Carner– i sobretot el testimoni històric –interpretat etnogràficament– d’una família burgesa del barri: els Vilaret.
Burgesia, reforma eclesial i violència iconoclasta a Poblenou, juliol de 1909.
Bibliografía
López Sánchez, P., (2025). Un Verano con mil julios y otras estaciones :
Barcelona: de la Reforma Interior a la Revolución de Julio de 1909. Virus.
Ullman, J. C. (1972). La semana trágica, Ariel.
Camps, Nicasi; Fossas, Jordi; El germà Lycarion: el primer mort de la Setmana
Tràgica, Revista Icària, 14.
Carner, J. (1981). Les Bonhomies i altres proses. Edicions 62.
Corredera Gutiérrez, E. (1980). La semana trágica: páginas de historia
marista de España, Edelvives.
Dalmau Torvà, M. (2015). Un Barri fet a cops de cooperació : el cooperativisme
obrer al Poblenou. La Ciutat Invisible.
Delgado, M. (2016). La ira sagrada, RBA.
Delgado, M., & Martín López, S. (2019). La violencia contra lo sagrado.
Profanación y sacrilegio: una tipología. Vínculos de Historia, vol. 8, p. 171-181.Figuerola, J. (1999). Movimiento religioso, agitación social y movilización
política. Historia Social, 43-63.
Lahuerta, J. J. (1992). La reforma de la catedral de Palma i la restauració
política de l'església a Catalunya i Mallorca. Recerques: història, economia,
cultura, 7-29.
Maragall, J. (1983). Elogi de la paraula i altres assajos, Edicions 62.
Montaner, J. (2009). Poblenou a la Setmana Tràgica, Revista Icària, 14.
Muñoz, C. (2009). Les Franciscanes Missioneres de la Inmaculada Concepció,
del Poble Nou i del Poble Sec, davant la Setmana Tràgica. Analecta Sacra
Tarraconensia, 82.
Pich i Mitjana, J. (2019). La revolución de julio de 1909: un intento fallido de
regenerar España, Comares.
Padullés Plata, J., Delgado, M., & León, M. (León G. (2013). Iconoclàstia i
anticlericalisme : violència religiosa a la Catalunya contemporània. Pol·len.
Santamaría, M. (2009). Los Hermanos Maristas y la Semana Trágica. Analecta
sacra tarraconensia. 82.
Serra i Janer, J. (1990). La Setmana Tràgica i els Vilaret del Poblenou. El
Llamp.