Cap a un nou model?

El creixent neoliberalisme avança desbocadament per la nostra societat, escolant les seves bases, materials i ideals, al conjunt de les institucions. Sota aquest escenari, la universitat i l’educació en general no han estat cap excepció.

Durant la meva intervenció m’agradaria exemplificar breument l’impacte d’aquestes transfornacions a l’acadèmia amb les assignacions de les matrícules d’honor: un “caramelet” que et brinda la institució no només per haver conseguit una bona nota (èxit individual) sinó per tenir-ne una miillor que la dels altres altres (competència).

Per altra banda, reflexionaria des de la posició d’alumne cap on crec qur hauria de virar el model i la metodologia d’ensenyament a la carrera d’antropologia amb uns i unes alumnes imbricades a una realitat de sobreinformació i alhora desinformació sense precedents. El format clàssic i magistral d’impartir classes es percep més caduc que mai, es rebutja, desmotiva. Les noves maneres d’ensenyar passen per la participació activa de l’alumnat, el debat i el foment del pensament crític.

D’aquesta manera, doncs, la figura del i la docent també ha de transformar-se. El professor/a no només ha d’ensenyar sinó que també ha d’oferir un acompanyament a l’alumnat, exercint més aviat de mentor.

En definitiva, en aquesta comunicació vull transmetre que calen transfromacions adaptatives a l’ensenyament d’antropologia per fer front al creixement de l’individualització i l’utilitarisme que tan castiga el conjunt de les ciències socials. Tanmateix, considero que tots aquests canvis en la manera d’impartir docència poder ser molt positius per a la disciplina, ja que el nou format cap on anem trenca jerarquies rígides i difumina barreres entre professorat i alumnat. En conseqüència, considero que el nou model podria substituïr la percepció social de l’educació com una obligació a entendre-la com un privilegi i un plaer.