Capitalisme digital i educació. Cap a una nova racionalitat pedagògica.

Autor/s

Marta Venceslao

mvenceslao@ub.edu

No especificada

L’avanç del capitalisme en l’era digital està suposant una transformació sense precedents de les polítiques educatives, donant pas a una nova racionalitat pedagògica que reconfigura radicalment la concepció, els fins i els mètodes de l’escola. En els últims anys, diferents organismes internacionals (Banc Mundial, OCDE, UNESCO, Foro de Davos, entre altres) han instaurat la competència digital com un dels eixos fonamentals de l’aprenentatge. Sense deixar de recordar-nos que ens enfrontem a “un món complex i canviant” (perífrasi amb la qual referir-se a l’horitzó de precarietat dibuixat per la progressiva pèrdua de drets i la precarització de l’esfera laboral), assenyalen que els sistemes educatius han d’adaptar-se i donar resposta als reptes que suposa aprendre en la “era digital”. Quin model pedagògic està configurant el capitalisme digital? Quina conceptualització de l’ensenyament, l’aprenentatge, i fins i tot dels propis subjectes de l’educació, promou en nou sentit comú pedagògic? La nostra comunicació, emmarcada en el projecte «Imaginarios sociotécnicos en educación: redes políticas de gobernanza y soberanía digital» (PID2022-136345OA-I00), finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació (convocatòria 2022), aborda aquests interrogants i analitzar l’abast de les transformacions impulsades en nom de la innovació educativa tecnocràtica a partir d’un treball de camp que recull les percepcions del professorat de secundaria de Catalunya en relació amb tres eixos: a) els significats atribuïts pel professorat a la innovació i la digitalització educativa, (2) les transformacions en les pràctiques docents en el marc dels processos de digitalització i (3) les seves percepcions entorn de l’impacte de la digitalizació en l’aprenentatge de l’alumnat.

 

Bibliografía
Area, M., & Adell, J. (2021). Tecnologías digitales y cambio educativo: Una aproximación crítica. REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 19(4), 83–96. https://doi.org/10.15366/reice2021.19.4.005 BERA. (2019). Guía ética para la investigación educativa (4.ª ed.). https://www.bera.ac.uk/publication/guia-etica-para-la-investigacion-educativa Barragán-Giraldo, D. F., Pirela, J. E., Riaño-Díaz, J. A., & Munevar, S. L. (2024). Plataformas digitales y prácticas pedagógicas de docentes: Promesas no cumplidas. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 87, 56–73. https://doi.org/10.21556/edutec.2024.87.3067 Bazeley, P., & Jackson, K. (2013). Qualitative data analysis with NVivo (2nd ed.). SAGE. Castañeda, L., & Williamson, B. (2021). Assembling new toolboxes of methods and theories for innovative critical research on educational technology. Journal of New Approaches in Educational Research, 10(1), 1–14. https://doi.org/10.7821/naer.2021.1.703 Clarke, V., & Braun, V. (2017). Thematic analysis. The Journal of Positive Psychology, 12(3), 297–298. https://doi.org/10.1080/17439760.2016.1262613 Decuypere, M., Grimaldi, E., & Landri, P. (2021). Introduction: Critical studies of digital education platforms. Critical Studies in Education, 62(1), 1–16. https://doi.org/10.1080/17508487.2020.1866050 Denzin, N. K., & Lincoln, Y. S. (Eds.). (2018). The SAGE handbook of qualitative research. SAGE. Desmurget, M. (2023). La fábrica de cretinos digitales: Los peligros de las pantallas para nuestros hijos. Booket. Díez-Gutiérrez, E. J. (2022). Invasión en educación. Journal of Supranational Policies of Education, 15, 48–63. https://doi.org/10.15366/jospoe2022.15.003 Díez-Gutiérrez, E. J. (2021). Gobernanza híbrida digital y capitalismo EdTech: La crisis del COVID-19 como amenaza. Foro de Educación, 19(1), 105–133. https://forodeeducacion.com/ojs/index.php/fde/article/view/122 Dussel, I., & Trujillo Reyes, B. F. (2018). ¿Nuevas formas de enseñar y aprender? Las posibilidades en conflicto de las tecnologías digitales en la escuela. Perfiles Educativos, 40(Especial), 142–178. https://doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2018.Especial.59182 Espejo, B., Lázaro Herrero, L., & Álvarez López, G. (2023). Digitalización educativa y aprendizaje móvil: Tendencias en las narrativas políticas de los organismos internacionales. Foro de Educación, 21(2), 45–66. https://doi.org/10.14516/fde.1025 Flick, U. (2015). El diseño de investigación cualitativa. Morata. Fontdevila, C., Verger, A., & Avelar, M. (2022). Sector privado y políticas públicas: Una sistematización de las estrategias de actores no estatales en la promoción de reformas educativas. Revista Española de Educación Comparada, 42, 133–150. https://doi.org/10.5944/reec.42.2023.35942 García del Dujo, Á., Vlieghe, J., Muñoz-Rodríguez, J. M., & Martín-Lucas, J. (2021). Pensar la (teoría de la) educación desde la tecnología de nuestro tiempo. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 33(2), 5–26. https://doi.org/10.14201/teri.25432 Habib, S., Vogel, T., Anli, X., & Thorne, E. (2024). How does generative artificial intelligence impact student creativity? Journal of Creativity, 34(1), 100072. https://doi.org/10.1016/j.yjoc.2023.100072 Jacovkis, J., Parcerisa, L., Calderón-Garrido, D., & Moreno-González, A. (2023). Plataformas y digitalización de la educación pública: Explorando su adopción en Cataluña. Archivos Analíticos de Políticas Educativas, 31(134), 1–23. https://doi.org/10.14507/epaa.31.7917 Kvale, S. (2011). Las entrevistas en investigación cualitativa. Ediciones Morata. Knox, J., Williamson, B., & Bayne, S. (2020). Machine behaviourism: Future visions of 'learnification' and 'datafication' across humans and digital technologies. Learning, Media and Technology, 45(1), 31–45. https://doi.org/10.1080/17439884.2019.1623251 L’Ecuyer, C., Oron, J. V., Montiel, I., Osorio, A., López-Fidalgo, J., & Salmerón, M. A. (2025). Cuestionando el desafío a las recomendaciones sobre el uso de pantallas electrónicas. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 37(1), 129–149. https://doi.org/10.14201/teri.31886 Loveless, A., & Williamson, B. (2017). Nuevas identidades de aprendizaje en la era digital: Creatividad, educación, tecnología, sociedad. Narcea. Morozov, E. (2015). La locura del solucionismo tecnológico. Katz Editores. Neut Aguayo, P., Blanco-Navarro, M., Lozano-Mulet, P., & Dussel, I. (2024). Plataformización educativa y profesionalidad docente: Tensiones y nudos críticos. Edutec. Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 87, 74–89. https://doi.org/10.21556/edutec.2024.87.3107 Pangrazio, L., Selwyn, N., & Cumbo, B. (2022). A patchwork of platforms: Mapping data infrastructures in schools. Learning, Media and Technology, 48(1), 65–80. https://doi.org/10.1080/17439884.2022.2035395 Pattier, D., & Reyero, D. (2022). Aportaciones desde la teoría de la educación a la investigación de las relaciones entre cognición y tecnología digital. Educación XX1, 25(2), 223–241. https://doi.org/10.5944/educxx1.31950 Ponce, O., Gómez-Galán, J., & Pagán-Maldonado, N. (2021). Investigación cualitativa en educación: Reexaminando sus teorías, prácticas y desarrollos en una era científico-política. International Journal of Educational Research and Innovation, 18, 278–295. https://doi.org/10.46661/ijeri.5917 Riaza, R. (2021). Revolución digital, tecnooptimismo y educación. Revista DIECISIETE, 4, 99–110. https://doi.org/10.36852/2695-4427_2021_04.05 Sánchez-Rojo, A., Alonso-Sainz, T., & Martín-Lucas, J. (2024). La pedagogía ante el desafío digital: Nuevas materialidades. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 36(2), Article 2. https://doi.org/10.14201/teri.31752 Saura, G. (2025). El fetichismo de las mercancías digitales en educación. Cadernos Cedes, 45. https://doi.org/10.1590/cc289813 Saura, G., Cancela, E., & Parcerisa, L. (2023). Privatización educativa digital. Profesorado. Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 27(1), 11–37. https://doi.org/10.30827/profesorado.v27i1.27019 Saura, G., Lima, P., & Arguelho, M. (2024). Imaginarios sociotécnicos en educación: Inteligencia artificial y transformación digital. Journal of Supranational Policies of Education, 20, 11–30. https://doi.org/10.15366/jospoe2024.20.001 Selwyn, N. (2024). On the limits of artificial intelligence (AI) in education. Nordisk Tidsskrift for Pedagogikk og Kritikk: Special Issue on Artificial Intelligence in Education, 10, 3–14. https://doi.org/10.23865/ntpk.v10.6062 Selwyn, N., Hillman, T., Eynon, R., Ferreira, G., Knox, J., Macgilchrist, F., & Sancho-Gil, J. M. (2019). What’s next for Ed-Tech? Critical hopes and concerns for the 2020s. Learning, Media and Technology, 45(1), 1–6. https://doi.org/10.1080/17439884.2020.1694945 Solé, J. (2025). Tecnosolucionismo y pedagogía en la era del capitalismo. Digital Education Review, 47, 171–180. https://doi.org/10.1344/der.2025.47.171-180 van Dijck, J., & Poell, T. (2018). Social media platforms and education. In J. Burgess, A. Marwick, & T. Poell (Eds.), The SAGE handbook of social media (pp. 579–591). SAGE. https://doi.org/10.4135/9781473984066.n33 Williamson, B. (2016). Digital education governance: Data visualization, predictive analytics, and 'real-time' policy instruments. Journal of Education Policy, 31(2), 123–141. https://doi.org/10.1080/02680939.2015.1035758 Willatt, C., & Buck, M. F. (2023). Estudiar en la era digital: Un ensayo crítico y fenomenológico. Teoría de la Educación. Revista Interuniversitaria, 35(1), 123–141. https://doi.org/10.14201/teri.28279