A l’octubre del 2009, una enorme floració d’algues cianobacterianes d’olor repugnant es va estendre ràpidament per la superfície del llac Atitlán de Guatemala, el llac més bonic del món segons algunes guies turístiques. A l’agost del 2015 es va produir una altra gran floració i al 2018 una tercera. A més de posar en perill l’economia turística i la pesca local, la contaminació del llac amenaça la principal font d’aigua potable dels pobles que viuen a la vora, entre ells San Pedro La Laguna. Des de llavors diverses han estat les respostes de la població a aquestes amenaces: Cerimònies, cants i precs a les seves ribes, però també performances artístiques de denúncia, l’acord municipal 111-2016 que prohibeix l’ús de bosses plàstiques, palletes i duroport, o la creació de les “Guardianes del Llac”, amb aproximadament 300 dones maia-tz’utujils que netegen mensualment les seves ribes. En aquesta ponència volem analitzar la diversitat de respostes a aquest desafiament mediambiental per aprofundir en els significats locals de la cura del llac. Algunes de les respostes esmentades advoquen pel retorn a una relació ancestral amb el mateix, així com a la defensa dels drets dels pobles indígenes, el seu territori i la seva autonomia.
