En aquesta comunicació parteixo d’una experiència personal situada: la d’una trajectòria doctoral desenvolupada en un context de “precarietat privilegiada” —unes condicions relativament estables, gràcies a un contracte predoctoral, però marcades per la convivència amb un discurs persistent sobre la dificultat, o directament la inviabilitat, de projectar una carrera estable dins l’acadèmia. La percepció compartida d’incertesa, que travessa el present i les expectatives de futur, s’agreuja per una sensació d’orfenesa institucional que, un cop finalitzada la tesi, es confirma com a realitat.
Lluny de presentar un cas individual com una excepció, en sintonia amb allò que -molt encertadament- assenyala aquest simposi, la proposta pretén situar aquesta vivència en un marc col·lectiu d’arrel estructural. L’objectiu és contribuir a una reflexió compartida sobre els límits, les tensions i les contradiccions que travessen els processos de formació i socialització acadèmica. La lògica quantitativa i productivista pròpia del model universitari neoliberal desfigura aquests processos, especialment en disciplines com l’antropologia, que requereixen temps, maduració i profunditat. En aquest context, el doctorat esdevé un aparador de mèrits, on les exigències d’excel·lència normalitzen l’autoexplotació i invisibilitzen el caràcter formatiu i experimental que hauria de tenir la recerca primerenca.
Aquest escenari se superposa amb un context vital precaritzat que va més enllà de l’acadèmia: la crisi d’habitatge, la inestabilitat laboral, la manca de perspectives de futur i un imaginari col·lectiu marcat per la incertesa i el col·lapse. Aquesta atmosfera genera una experiència vital d’angoixa, especialment entre els perfils més joves. En lloc de reconèixer aquest malestar estructural, el model d’acadèmia neoliberal l’intensifica, operant com un factor d’estrès afegit. Per això, espais com aquest simposi són imprescindibles per posar en comú no només els obstacles laborals, sinó també els efectes que aquests tenen en la salut mental i emocional de qui es forma, investiga i sobreviu des d’aquestes condicions.