Aquest treball presenta dos exemples que exploren la relació entre la recerca etnogràfica i la pràctica artística en l’àmbit de l’art contemporani, posant en diàleg dues maneres diferents d’incorporar l’etnografia com a part del procés creatiu i d’investigació.
D’una banda, s’exposa una metodologia que parteix de la recerca etnogràfica per desenvolupar pràctiques creatives i artístiques. Aquest enfocament implica un treball de camp profund, una immersió en contextos socials i culturals específics, que es tradueix en la creació d’obres que incorporen memòries col·lectives, identitats i formes de transmissió cultural. La recerca serveix com a punt de partida per generar una obra que actua com a espai de reflexió, intervenció i representació simbòlica.
D’altra banda, es presenta un exemple on la pràctica artística és el motor que impulsa un coneixement situat i una recerca etnogràfica incorporada, en la qual el fer creatiu esdevé un mètode d’exploració i de producció de saber. En aquest cas, la pràctica artística no només és el resultat final, sinó també una eina per comprendre i activar processos socials i culturals, generant nous significats a través de la materialitat i la interacció amb els objectes i les comunitats.
Aquestes dues perspectives, en diàleg, mostren la potencialitat de la integració de l’etnografia i la pràctica artística per ampliar els horitzons metodològics i conceptuals de l’art contemporani i l’antropologia. La proposta contribueix així a la reflexió sobre com aquestes disciplines poden nodrir-se mútuament, oferint noves eines per a la investigació, la creació i la intervenció social i cultural.