La fotografia familiar funciona com a dispositiu de memòria, creant una connexió entre el passat i el present a través dels àlbums. Amb la irrupció de la fotografia digital i el sorgiment de generacions de menors que ja han crescut en un món tecnològic, el sentit i els usos d’aquestes imatges sestà transformant, incorporant la possibilitat de ser compartides a les xarxes socials i esdevenint un mitjà de comunicació entre les persones i, concretament, entre els parents.
En aquest procés es fa palesa la diferència entre generacions en l’ús de la tecnologia i, concretament de les imatges que es recullen a través dels dispositius mòbils. Es fa evident una transformació clara de la incidència de la tecnologia a la vida de les persones, i, concretament, en l’ús de la imatge com a element de memòria, que és qüestionat en les generacions més joves.
En aquesta comunicació ens centrarem en la comparació entre generacions en les maneres de fer fotografies, la gestió d’aquestes i els formats en els quals es desenvolupen els àlbums en paper o digitals. S’analitzarà el sentit i la utilitat de les xarxes socials, com WhatsApp o Instagram, com a espai de memòria familiar i les maneres d’interpretar i posar en ús aquests sistemes digitals com a font de memòria personal i familiar. Altres aspectes com ara el volum d’imatges que es generen als dispositius mòbils actuals o el ressorgiment de la fotografia analògica com a pràctica puntual entre les persones més joves, modifiquen la pràctica de construcció de memòria i replantegen l’objectiu final, fent que cada generació treballi aquest fet de forma particular.