A Barcelona, milers de persones conviuen amb situacions d’inseguretat alimentària que sovint romanen invisibilitzades (Moragues-Faus, 2020). Tot i l’esforç de molts dispositius d’ajuda alimentària de la ciutat, aquestes respostes resulten insuficients per abordar un problema amb arrels estructurals, profundament entrellaçat amb altres formes de precarietat que impacten directament en la vida quotidiana i el benestar social. En aquest context, esdevé fonamental analitzar críticament les iniciatives que promouen una alimentació digna i transformadora, amb l’objectiu d’entendre en quina mesura contribueixen a superar els límits de l’assistencialisme i a generar processos de canvi social.
L’estudi aborda tres iniciatives -Gregal Menjador Solidari, Fundació Privada Jovent i Fundació Roure- que formen part del programa Espais Alimenta, una proposta publicosocial promoguda per l’Ajuntament de Barcelona orientada a avançar en la garantia del dret a l’alimentació. L’objectiu general és avaluar el seu impacte des d’una perspectiva multidimensional, emprant les sis dimensions de la seguretat alimentària definides pel HLPE (2020): accés, disponibilitat, utilització, estabilitat, agència i sostenibilitat. Alhora, s’analitzen indicadors específics vinculats als objectius propis de cada iniciativa.
S’ha aplicat una metodologia d’anàlisi multicriteri basada en quatre fonts principals: dades dels serveis socials municipals, enquestes a persones usuàries, documentació interna de les entitats i entrevistes amb dinamitzadores i coordinadores.
Els resultats indiquen que, malgrat els reptes persistents en l’estandardització i el seguiment del valor nutricional, s’avança cap a un model d’alimentació social més saludable i adaptat a les necessitats reals de les persones usuàries. Les dinamitzadores emergeixen com a agents claus, aportant una dimensió humana i comunitària que va més enllà de la simple distribució d’aliments. Aquestes iniciatives generen espais d’acompanyament, escolta activa i dignificació, contribuint així al benestar i a l’apoderament de les persones. El seu potencial transformador supera la simple assistència caritativa per avançar cap a respostes més profundes i duradores davant la inseguretat alimentària.