DESIG(N), COS I CONSUM AL DISSENY. APROXIMACIONS DES DE L’ANTROPOLOGIA

Autor/s

Ana Belen Rojo Ojados

arojo1@esdapcatalunya.cat

ESDAPC


Felip Vidal Auladell

fvidal5@xtec.cat

ESDAPC

Investigar en disseny des de l’antropologia implica qüestionar dinàmiques establertes i explorar formes més inclusives i crítiques en la recerca i la creació. Aquesta proposta analitza la corporalitat, el desig i el consum entenent-los com una amalgama de sensacions i desitjos que configuren identitats i experiències. En aquest context, el disseny contemporani ha ultrapassat la seva funció estètica i funcional per convertir-se en un espai de construcció cultural que modela percepcions sobre el cos i l’objecte.

La moda i els videojocs, entre altres disciplines del disseny, no només representen cossos, sinó que els configuren, establint ideals que esdevenen objectes de desig i, alhora, entitats desitjants. Aquest desig, lluny de ser neutre, genera aspiracions, ansietats i mecanismes d’exclusió, inscrivint valors culturals en els cossos i transformant-los en interfícies de significació i poder. Les identitats digitals i les interaccions en línia (individuals o col·lectives), estan redefinint les relacions i les percepcions corporals, generant noves teories crítiques sobre el cos, però també es confonen cada vegada més en avatars que redueixen la corporalitat a imatges, esdevenint, alhora objectes i subjectes de consum.

A partir d’aquestes consideracions, s’analitzen diverses propostes que plantegen estratègies que, més enllà de  generar nous hàbits de consum, busquen expandir la diversitat corporal i sensorial, fent valdre experiències tangibles orientades a l’empoderament social i resistència envers els discursos tecnopolítics i econòmics dominants. Artistes actuals com @allapop o Agnes Questionmark exploren els límits del cos, la identitat digital, el xenofeminisme o el transespecisme des d’una perspectiva radical i crítica activant processos de recerca crítica i pràctiques especulatives que posen en qüestió normes socials, polítiques de representació i estructures de poder. Així, es fa palès com l’art i el disseny esdevenen dispositius culturals capaços de visibilitzar imaginaris col·lectius, provocar debat i generar transformació social.

Bibliografía
Berardi, F. (2013). Después del futuro: Desde el futurismo hasta el cyberpunk. El agotamiento de una modernidad. Editorial Enclave de Libros. Madrid, España. Bourdieu, P. (1997). Las formas del capital. En P. Bourdieu, Poder, derecho y clases sociales Editorial Istmo. Colomina, B., & Wigley, M. (2021). ¿Somos humanos? Notas sobre una arqueología del diseño. Arquine. Ciudad de México, México. De Simone, R. L. (2016). Deseos urbanos: género, erotismo y consumo en la ciudad contemporánea. Revista Planeo, (26). Recuperado de https://revistaplaneo.cl/2016/02/22/10232/ Don Ihde Ihde, D. (1990). Technology and the lifeworld: From garden to earth. Escobar, A. (2018). Designs for the pluriverse: Radical interdependence, autonomy, and the making of worlds. Duke University Press. http://dx.doi.org/10.1215/9780822371816 Fisher, M. (2024). Deseo postcapitalista. Caja Negra Editora. Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina. Flusser, V. (2012). Shape of things: A philosophy of design. Reaktion Books. Girard, R. (2012). Geometrías del deseo. Sexto Piso. Madrid, España. Grosz, E. A. (1994). Volatile bodies: Toward a corporeal feminism. Indiana University Press. Gunn, W., Otto, T., & Smith, R. C. (Eds.). (2013). Design Anthropology: Theory and Practice. Routledge. Hakim, C. (2012). Capital erótico: El poder de fascinar a los demás. Editorial Debate. Haraway, D. (2021). Manifiesto Ciborg. Kaótica Libros. Madrid, España. Ingold, T. (2000). The perception of the environment: Essays on livelihood, dwelling and skill. Routledge. Lyotard, J.-F. (1999). El deseo llamado Marx. Ediciones Cátedra. Madrid, España. Merleau-Ponty, M. (2018). Fenomenología de la percepción. Ediciones Cátedra. Madrid, España. Latour, B. (2005). Reassembling the social: An introduction to actor-network-theory. Oxford University Press. Plant, S. (1997). Ceros + unos: Mujeres digitales y la nueva tecnocultura. Destino. Barcelona, España Wark, M. (2025). Amor y dinero. Sexo y muerte. Caja Negra Editora. Ciudad Autónoma de Buenos Aires, Argentina.