Els desnonaments sense alternatives són formes de despossessió i violència residencial amb un gran impacte en les vides de les persones que les pateixen. Jurídicament han arribat a ser considerades formes de tracte inhumà o degradant, i diferents lleis i sentències han recollit l’obligació de que no s’executi cap desallotjament sense reallotjament, tal i com resen nombroses campanyes de moviments socials arreu del món des de fa dècades.
A nivell català, aquesta obligació es troba recollida a la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, norma impulsada pels propis col·lectius pel dret a l’habitatge i que estableix les meses de valoració de situacions d’emergència residencial com a mecanismes per garantir aquest reallotjament digne de les persones en situació vulnerable. Malgrat l’anterior, només a Espanya s’han desnonat com a mínim a més de 2 milions de persones segons les dades oficials des de l’esclat de la bombolla immobiliària a l’any 2008, i a Catalunya es segueixen produint milers de desnonaments sense alternatives dignes per les famílies desallotjades.
El simposi estudiarà la relació entre l’incompliment d’aquesta obligació de drets humans i el dret a la no discriminació, tot configurant aquesta vulneració com un tracte inhumà o degradant que es normalitza i s’executa judicialment a diari a través dels sistemes culturals d’opressió i deshumanització de raça, gènere i classe social.