En el context actual de multicrisis —econòmica, social, mediambiental, etc.—, la infància i l’adolescència que estan dins del sistema de protecció de la infància es troben en una situación de vulnerabilitat(s) creixent. Davant d’aquesta realitat, l’ètica i les bones pràctiques han d’estar presents en totes les fases de recerca i pràctica antropològiques per no revictimitzar les persones participants i ni agreujar la seva situació.
Aquesta comunicació té per objectiu presentar els dilemes ètics que han sorgit en el marc d’un projecte d’antropologia aplicada per implementar la interseccionalitat a les Cases d’Infants de la Fundació Acció Social Infància, i com se’ls hi ha intentat donar resposta. Les Cases d’Infants (CI) són uns serveis residencials temporals adreçats a infants i adolescents que necessiten una separació puntual de la seva família. A través del treball amb la família, s’hi busca possibilitar un retorn segur al seu entorn familiar o, si cal, acompanyar l’adolescent en el seu camí cap a l’emancipació. Així doncs, aquest projecte s’ha enfocat a analitzar de quina manera les professionals de les CI incorporen i treballen amb perspectiva interseccional, i fer propostes per integrar-ho a l’estructura dels serveis.
Durant el projecte, han sorgit diferents reptes i dilemes ètics als quals s’ha intentat donar resposta, com la protecció de les dades personals de les famílies —i també dels equips—, o quina posició ocupar com a investigadora en un entorn tan íntim i de vulnerabilitat com les Cases d’Infants. Aquestes qüestions es fan encara més
complexes quan les famílies estan travessades per múltiples eixos de desigualtat. Una estratègia clau ha estat implicar les professionals de les CI tant en la planificació de les observacions com en l’anàlisi i la definició de propostes, generant un procés col·laboratiu i situat.