En les últimes dècades, el turisme s’ha consolidat com una estratègia clau per a l’expansió del capital cap a nous àmbits territorials i simbòlics. Més recentment, el turisme de natura i l’ecoturisme s’han promogut com a estratègies de desenvolupament primordials, a través de la mercantilització de la “natura” i els seus imaginaris. En aquest context, les polítiques conservacionistes, reconfigurades sota el marc del desenvolupament sostenible, s’han integrat en un model de conservació neoliberal que busca compatibilitzar la conservació amb l’acumulació capitalista.
Aquesta comunicació presenta un estudi etnogràfic sobre les mesures implementades al Parc Natural (PN) del Montgó (Alacant) per regular l’accés a la Cova Tallada, un dels espais més visitats del PJ. La massificació va motivar un estudi de capacitat de càrrega, que va conduir a la regulació de l’accés, incloent llicències per a empreses turístiques que comercialitzen rutes en kayak. Aquest cas és especialment rellevant per la seva ubicació en la Marina Alta, una de les comarques més turistificades del litoral mediterrani.
La investigació analitza com s’extreu valor de canvi de la natura a través de l’ecoturisme i el paper que juga una àrea protegida com el Montgó en aquest procés. En un context de transformacions socioecològiques impulsades pel capital turístic-immobiliari, ens preguntem: L’ecoturisme al Montgó és realment una eina d’expansió del gran capital o, per contra, pot constituir una estratègia d’empoderament local amb potencial per oferir alternatives al model dominant?