Ecoturisme en àrees protegides: alternativa o reproducció del model turístic dominant? Anàlisi etnogràfic de les regulacions a la Cova Tallada (PN del Montgó)

Autor/s

Xavier Peiró Penalba

xavier.peiro@uv.es

Universitat de València

En les últimes dècades, el turisme s’ha consolidat com una estratègia clau per a l’expansió del capital cap a nous àmbits territorials i simbòlics. Més recentment, el turisme de natura i l’ecoturisme s’han promogut com a estratègies de desenvolupament primordials, a través de la mercantilització de la “natura” i els seus imaginaris. En aquest context, les polítiques conservacionistes, reconfigurades sota el marc del desenvolupament sostenible, s’han integrat en un model de conservació neoliberal que busca compatibilitzar la conservació amb l’acumulació capitalista.

Aquesta comunicació presenta un estudi etnogràfic sobre les mesures implementades al Parc Natural (PN) del Montgó (Alacant) per regular l’accés a la Cova Tallada, un dels espais més visitats del PJ. La massificació va motivar un estudi de capacitat de càrrega, que va conduir a la regulació de l’accés, incloent llicències per a empreses turístiques que comercialitzen rutes en kayak. Aquest cas és especialment rellevant per la seva ubicació en la Marina Alta, una de les comarques més turistificades del litoral mediterrani.

La investigació analitza com s’extreu valor de canvi de la natura a través de l’ecoturisme i el paper que juga una àrea protegida com el Montgó en aquest procés. En un context de transformacions socioecològiques impulsades pel capital turístic-immobiliari, ens preguntem: L’ecoturisme al Montgó és realment una eina d’expansió del gran capital o, per contra, pot constituir una estratègia d’empoderament local amb potencial per oferir alternatives al model dominant?

Bibliografía
Bianchi, Raoul, & Milano, Claudio. (2024). Polycrisis and the metamorphosis of tourism capitalism. Annals of Tourism Research, 104. https://doi.org/10.1016/j.annals.2024.103731 Büscher, Bram, & Fletcher, Robert. (2017). Destructive creation: capital accumulation and the structural violence of tourism. Journal of Sustainable Tourism, 25(5), 651–667. https://doi.org/10.1080/09669582.2016.1159214 Büscher, Bram, & Fletcher, Robert. (2022). La revolución conservacionista. Icària. Castree, N. (2003). Commodifying what nature? Progress in Human Geography, 27(3), 273–297. https://doi.org/10.1191/0309132503ph428oa Devine, Jennifer. (2017). Colonizing space and commodifying place: tourism’s violent geographies. Journal of Sustainable Tourism, 25(5), 634–650. https://doi.org/10.1080/09669582.2016.1226849 Fraser, Nancy. (2023). Capitalisme caníbal. Tigre de Paper. Igoe, Jim, & Brockington, Dan. (2007). Neoliberal Conservation. A brief introduction. Conservation and Society, 5(4), 432–449. https://www.jstor.org/stable/26392898 Moore, Jason W. (2020). El capitalismo en la trama de la vida: Traficantes de sueños. Murray, Ivan. (2015). Sembrando turismo. El viaje como pieza clave del capitalismo histórico. Ecología Política, 49, 8–11. Murray, I. (2023). El fin del turismo barato: Jason W. Moore y la apropiación de naturalezas baratas como base de la turistificación planetaria. En Ernest Cañada, Ivan Murray, & Clément Marie dit Chirot (Eds.), El malestar en la turistificación. (pp. 255–275). Icària. Neves, Katja, & Igoe, Jim. (2012). Uneven development and accumulation by dispossession in nature conservation: comparing recent trends in the Azores and Tanzania. Tijdschrift Voor Economische En Sociale Geografie, 103(2), 164–179. https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2012.00710.x
Tsing, A. L., Deger, J., Keleman Saxena, A., & Zhou, F. (2024). Field Guide to the Patchy Anthropocene. The New Nature. Stanford University Press.