Any rere any, institucions i entitats de la societat civil denuncien els obstacles amb què es troben les persones en situació administrativa irregular per l’exercici dels drets socials que tenen reconeguts. En aquest sentit, és d’alt interès social i jurÃdic observar quin és – i quin pot ser– el paper dels governs locals de Catalunya, Administració més propera al ciutadà i responsable de l’ordenació i prestació dels serveis bà sics i d’atenció a les persones, en la garantia de la protecció social reconeguda com a universal.
L’estudi jurÃdic del dret universal als serveis socials ens condueix a una configuració imprecisa en les vessants de titularitat, contingut i garantia; que dificulta l’exercici dels drets reconeguts. Aquesta situació s’accentua especialment per a les persones en situació administrativa irregular, que són el col·lectiu més vulnerable davant les conductes arbitrà ries de l’Administració.
Per la connexió dels serveis socials amb les notes essencials de l’Estat Social (com la dignitat humana, la cohesió social o la qualitat de vida), l’Administració pot introduir criteris diferents de l’eficà cia i eficiència econòmica en les decisions relatives a la seva prestació. D’altra banda, però, la decisió sobre la forma de prestació dels serveis no comporta superar els obstacles legals – i de fet– vinculats a l’accés a la xarxa pública de protecció social. Una altra opció consisteix en potenciar l’activitat de foment de l’Administració. Si bé és cert que sota aquesta fórmula es poden eludir les limitacions esmentades, cal tenir en compte que articular la protecció social (mÃnima) a través de l’activitat de foment implica excloure-la de la xarxa pública de serveis socials.
És per això que, d’una banda, és d’imperant necessitat clarificar l’abast dels serveis universals i, d’altra banda, cal treballar especÃficament en la superació dels obstacles que s’assenyalen per als governs locals en la garantia de la universalitat reconeguda.