En aquesta comunicació volem analitzar el pes que té el llegat dels folkoristes en els actuals estudis sobre patrimoni a través d’un cas concret, les falles del Pirineu català.
Abans d’endinsar-nos en aquesta qüestió, ens proposem, d’una banda, fer una revisió històrica sobre el tractament del llegat dels folkoristes catalans dins dels estudis d’Antropologia del nostre país (Prats, 1991; Prats et al., 1982) i, d’altra banda, explorar quin és l’ús que s’està fent del llegat dels folkoristes dins dels actuals estudis de patrimoni (Davallon, 2014; Sánchez-Carretero, 2012). Aquest quadre teòric ens ha de servir per emmarcar el nostre estudi de cas, el de les falles del Pirineu català. En aquest context, ens interessa analitzar quin ús estan fent els estudiosos d’aquestes celebracions de les aportacions dels folkoristes. Quins d’aquests autors recuperen els textos dels folkoristes? Quin ús en fan? Recuperen el seu llegat des d’un punt de vista crític o no? Integren la seva obra dins de les seves anàlisis crítiques sobre la patrimonializació? En cas d’integrar-los, com ho fan? I finalment, explorar, també, quins altres actors (per exemple, els organitzadors) recorren als textos dels folkoristes i perquè ho fan.
A partir d’un plantejament general, l’anàlisi del llegat dels folkoristes catalans en l’estudi del propi patrimoni, i l’aportació d’un cas concret, els estudis de les falles del Pirineu català, volem crear una plataforma per a la reflexió del llegat dels folkoristes dins dels estudis patrimonials que s’estan duent a terme al nostre país. La realització d’investigacions d’aquest tipus, que explorin altres qüestions patrimonials més enllà de les falles, ens permetran avaluar fins a quin punt seguim excloent les aportacions dels folkoristes dels estudis patrimonials o, pel contrari, alguna cosa comença a canviar. En cas que sí, caldrà bastir noves recerques per analitzar què pot explicar aquest canvi de paradigma