El pastoralisme és una pràctica ancestral capaç d’articular la producció d’aliments amb la dinàmica dels ecosistemes silvestres, superant la tradicional dualitat entre explotació i proteccionisme. La seva pràctica es basa en un sistema de relacions amb l’ecosistema forestal, una convivència entre espècies. Històricament, el pastoralisme ha adoptat formes diverses segons els contextos econòmics, oscil·lant entre la sobreexplotació i l’autarquia. Després del declivi del mercat de la llana a mitjans del segle XIX, aquesta pràctica ha sofert un retrocés continu fins a gairebé desaparèixer. No obstant això, actualment emergeix com una eina útil per a la gestió forestal i la regeneració de paisatges culturals en crisi. Aquest estudi analitza tres casos de pràctiques de silvo-pastura en boscos prelitorals de Catalunya, on el pasturatge s’articula amb la gestió forestal per mitigar riscos ambientals i reactivar economies locals. Les dades s’han obtingut mitjançant observació participant, i la recerca s’ha desenvolupat amb una metodologia transdisciplinària que inclou la recerca-acció, l’etnografia i l’anàlisi espacial. Els resultats mostren la pastura com el desplegament d’un coneixement ecològic arrelat en la interacció multiespècie, que no es limita només a la interacció entre l’humà i el ramat, sinó que també interpreta l’activitat dels animals i vegetals silvestres, i de les dinàmiques climàtiques. Els resultats també mostren com la pastura dels espais peri-urbans per prevenció d’incendis genera un diàleg amb la població local a través d’interaccions quotidianes, tallers i venda de productes, cosa que permet la difusió d’aquesta sensibilitat als contextos urbans, articulant dinàmiques silvestres i urbanes en una escala local. El pastoralisme, per tant, es reivindica com una pràctica relacional i regenerativa amb capacitat per construir, culturalment i materialment, una ciutat-bosc on es pugui donar una convivència entre dinàmiques humanes i no-humanes.
El pastoralisme com a via de costrucció de la ciutat-bosc
Bibliografía
Arnold, Elizabeth R., and Haskel J. Greenfield. 2006. The Origins of Transhumant Pastoralism in Temperate Southeastern Europe: A Zooarchaeological Perspective from the Central Balkans. Ann Arbor, MI: University of Michigan Press. https://doi.org/10.30861/9781841719702.
Berque, Augustin. 2008. La Pensée Paysagère. Archibooks.
Dong, Shikui. 2016. “Overview: Pastoralism in the World.” In Building Resilience of Human-Natural Systems of Pastoralism in the Developing World, 1–37. Cham: Springer International Publishing. https://doi.org/10.1007/978-3-319-30732-9_1.
Escola de Pastors i Pastores de Catalunya. 2024. “Escola de Pastors i Pastores de Catalunya.” 2024. https://escoladepastorsdecatalunya.cat/.
Fernández-Giménez, Maria E., Federica Ravera, and Elisa Oteros-Rozas. 2022. “The Invisible Thread: Women as Tradition Keepers and Change Agents in Spanish Pastoral Social-Ecological Systems.” Ecology and Society 27 (2). https://doi.org/10.5751/ES-12794-270204.
Fundació del Món Rural. 2022. “Camins Ramaders i Transhumància a Catalunya. Recomanacions i Propostes.” Barcelona. https://transhumanciacatalunya.wordpress.com/wp-content/uploads/2013/05/informe-transhumancia.pdfhttps://transhumanciacatalunya.wordpress.com/wp-content/uploads/2013/05/informe-transhumancia.pdf.
Garnier, Alice. 2016. “Adaptation of the Life+ Mil’Ouv Eco-Pastoral Diagnostic Method to the Albanian Context.” http://www.iamm.fr/.
Ingold, Tim. 1993. “The Temporality of the Landscape.” World Archaeology 25 (2): 152–74.
Khazanov, Anatoly M. 1994. Nomads and the Outside World. Second Edition. University of Wisconsin Press.
Landa, Manuel De. 2016. Assemblage Theory. Edinburgh: Edinburgh University Press.
Latour, Bruno. 2017. Où Atterrir ? : Comment s’orienter En Politique. Paris: La Découverte. http://catalogue.bnf.fr.
Lefebvre, Henri. 1974. La Producción Del Espacio. Paris: Anthropos. www.fildestudio.com.
Mitchell, W. J. T. 2002. Landscape and Power. University of Chicago Press.
Oteros-Rozas, Elisa, Berta Martín-López, César A. López, Ignacio Palomo, and José A. González. 2013. “Envisioning the Future of Transhumant Pastoralism through Participatory Scenario Planning: A Case Study in Spain.” The Rangeland Journal 35 (3): 251. https://doi.org/10.1071/RJ12092.
Pohl, Christian, Julie Thompson Klein, Sabine Hoffmann, Cynthia Mitchell, and Dena Fam. 2021. “Conceptualising Transdisciplinary Integration as a Multidimensional Interactive Process.” Environmental Science & Policy 118 (April):18–26. https://doi.org/10.1016/j.envsci.2020.12.005.
Ramats de Foc. 2024. “Ramats de Foc.” 2024. https://www.ramatsdefoc.org/ramats-de-foc/.
Roger, Alain. 1997. Court Traité Du Paysage. 2nd ed. Gallimard.
Ruiz, M., and J. P. Ruiz. 1986. “Ecological History of Transhumance in Spain.” Biological Conservation 37 (1): 73–86. https://doi.org/10.1016/0006-3207(86)90035-2.
Thaxton, Melissa, Seth Shames, and Sara J Scherr. 2017. “GLOBAL LAND OUTLOOK WORKING PAPER INTEGRATED LANDSCAPE MANAGEMENT.”
UNESCO. 2023. “Transhumance, the Seasonal Droving of Livestock.” 2023. https://ich.unesco.org/en/RL/transhumance-the-seasonal-droving-of-livestock-01964.
Vilà Valentí, Joan. 1991. “Evolució Històrica de La Transhumància a Catalunya.” Treballs de La Societat Catalana de Geografia 25:63–72.