El sexili sense desplaçament: agència i desig en les mobilitats i immobilitats queer

Sota el terme sexili, un conjunt de recerques i cobertures mediàtiques han explorat les desigualtats territorials o geogràfiques entre les persones LGBTIQ+ o queer. A partir d’un concepte encunyat en el context de migracions caribenyes i llatinoamericanes d’homes gais cap als Estats Units, aquest concepte gaudeix des de fa pocs anys d’una nova vida com a marc de referència vinculat a l’Espanya buidada, la crisi demogràfica i les desigualtats a l’Estat espanyol, particularment per la comparació entre les grans ciutats i els entorns rurals. Mentre que aquest concepte ha estat emprat principalment per tractar migracions efectivament dutes a terme —com a part d’un marc més ampli de migracions o mobilitats queer— i els factors push i pull que les motiven, el desig i l’agència individual hi és absent, a la majoria d’anàlisis i usos mediàtics i polítics del terme. Aquesta comunicació parteix de recerca de mètodes mixtos i d’una revisió conceptual per argumentar que el sexili s’ha d’entendre des de la centralitat del desig i l’agència i no pas des de la mobilitat realment efectuada. El desig és entès aquí des d’una triple òptica vinculada al paper transformador del sexili: 1) com a relació metronormativa i mediata entre llocs i expectatives, i particularment entre regions i entre zones rurals i urbanes; 2) com a producció de contradiccions i possibles decepcions pel contrast entre les expectatives i la realitat; i 3) com a fenomen transformador del món, des de l’òptica de la reproducció social i del queer worldmaking. Aquesta mirada centrada des del desig obre el sexili cap a altres mobilitats i immobilitats, tot reafirmant també la rellevància de la recerca etnogràfica i antropològica en aquest camp d’estudi.