En les últimes dècades el comerç a l’Internet ha passat de ser una activitat de nínxol fins establir-se com un mercat consolidat. Les plataformes de compra-venda han suposat una revolució per als sistemes de subministrament mundials, especialment als països del Nord global. Magatzems d’Amazon, botigues d’IKEA, riders de Glovo i JustEat, pisos de lloguer per AirBnb i Bitcoin ATMs omplen l’espai urbà configurant una nova manera a través de la qual les persones s’abasteixen dels productes bàsics. De la mateixa manera, especialment des de la pandèmia de COVID-19, les tecnologies digitals han estat adoptades massivament en els intercanvis socials, ja sigui a nivell personal, laboral, mèdic, administratiu, etc., a les quals les legislacions dels distints països encara els costa seguir la pista. Les criptomonedes, entretant, exploten aquesta desregulació per afavorir el contacte de tu a tu entre estranys als racons de la Web.
Aquest treball pretén servir com una exploració preliminar als usos que es fan de les criptomonedes a Barcelona i Figueres. Partint de l’etnografia digital es presenta un format etnogràfic online/offline que combina les tècniques de l’etnografia d’arxiu amb entrevistes semi-estructurades per oferir una visió general de com els usuaris accedeixen a determinats recursos a través del mercat digital, en particular recursos financers, substàncies estupefaents o psicoactives i tractaments hormonals. Els resultats desvelen una subversió aparent de la lògica extractiva de l’economia de plataforma, en la mesura que els usuaris empren dades crues com a moneda de canvi, i una major autonomia a l’hora d’accedir a les fonts de subministrament que passa per la utilització de determinades tecnologies criptogràfiques i d’ocultament de la informació. De manera paral·lela, es fa un esbós dels valors involucrats en els usos particulars de les criptomonedes per veure com informen unes o altres pràctiques.
