Aquesta comunicació forma part d’una tesi doctoral en desenvolupament (2023 – 2027) que investiga els itineraris reproductius de les persones gestants a Catalunya. L’estudi se centra en els factors que incideixen en l’elecció del lloc de part i els recursos utilitzats durant l’embaràs i el postpart, presentant els resultats preliminars obtinguts a partir de les entrevistes i l’observació participant. Els motius que orienten aquestes decisions s’han classificat en dues categories principals: factors materials i aspectes simbòlics.
En primer lloc, s’analitza com els recursos públics disponibles, juntament amb la capacitat adquisitiva per accedir a serveis privats, condicionen la construcció dels itineraris reproductius. Aquests factors limiten o amplien les possibilitats d’elecció i agència de les persones gestants, revelant desigualtats estructurals en l’accés als serveis.
En segon lloc, s’estudia com l’economia política de les emocions (Scheper-Hughes, 1992) i la percepció social dels riscos associats a l’embaràs i al part modelen les decisions de les gestants i les seves famílies. Factors emocionals com la por, la cerca de seguretat i la confiança (o desconfiança) cap a les institucions de salut juguen un paper central en aquest procés.
Aquesta proposta vol contribuir al debat antropològic sobre la salut sexual i reproductiva, visibilitzant les desigualtats que travessen les experiències reproductives. Així mateix, el treball obre un espai de reflexió sobre les interseccions entre economia, emocions i polítiques públiques en la configuració dels itineraris reproductius contemporanis.
Paraules clau: embaràs; part; itineraris reproductius; emocions.