El model agroalimentari convencional està dominat per uns pocs agents que imposen, al productor, preus de venda i condicions que incrementen els costos de producció. Davant aquesta situació alguns opten per propostes de comercialització alternativa. La major part passen per la venda directa al consumidor final: a través de cooperatives de consum, mercats pagesos, o venda personalitzada a domicili o en la pròpia explotació. En la present comunicació es planteja que la venda directa commina a establir una estructura d’explotació amb característiques del model pagès com, per exemple, la diversificació productiva (mentre els intermediaris requereix especialització dels productors per raons logístiques, la venda directa incita a la diversificació, ja que el consumidor final no compra només un producte), una major ràtio entre força de treball i grandària de l’explotació (ja que el productor també ha d’assumir la tasca de distribució i la diversificació redueix la possibilitat de tecnificació de l’explotació), una major cura i aprofitament de la producció reduint el desaprofitament alimentari (en obtenir tot el guany comercial, és rendible destinar major treball per unitat de producte), o una tendència a la producció agroecològica (per demanda de la clientela).
Els mercats camperols: comercialització directa i model de producció
Bibliografía
Akram-Lodhi, A. Haroon, y C. Kay. 2010. “Surveying the agrarian question (part 2): Current debates and beyond.” Journal of Peasant Studies 37 (2): 255-284. https://doi.org/10.1080/03066151003594906
Bernard, H.R. 2017. Research methods in anthropology. Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield.
Desmarais, A.A., M.G. Rivera-Ferre, y B. Gasco. 2014. "Building alliances for food sovereignty: La Vía Campesina, NGOs, and social movements." En Alternative agrifood movements: Patterns of convergence and divergence, editado por D.H. Constance, M.-C. Renard, y M.G. Rivera-Ferre. Bingley, UK: Emerald.
Edelman, M. 2014. "Food sovereignty: Forgotten genealogies and future regulatory challenges." Journal of Peasant Studies 41 (6): 959-978. https://doi.org/10.1080/03066150.2013.876998
Espluga, J., M. Di Masso y D. López. 2017. "Agroecologia i polítiques per la sobirania alimentària." En Canvi d'època i de polítiques públiques a Catalunya, editado por R. Gomà y J. Subirats, 236-242. Barcelona: Crític.
Gascón, J., y D. Ojeda. 2014. Turistas y campesinado: El turismo como vector de cambio de las economías campesinas en la era de la globalización. El Sauzal (Tenerife): Pasos & Foro de Turismo Responsable.
Gascón, J., C. Solà y C. Larrea. 2021. No es negociable: Desperdicio alimentario y relaciones de poder en la cadena agroalimentaria. Barcelona: Icaria.
Gascón, J., C. Solà y C. Larrea (en prensa). “A qualitative approach to Food Loss. The case of the production of fruit in Lleida (Catalonia, Spain).” Agroecology and Sustainable Food Systems. https://doi.org/10.1080/21683565.2022.2061099
Losch, B.. 2015. “Family Farming: At the Core of the World’s Agricultural History.” En Family Farming and the Worlds to Come. Editado por Jean-Michel Sourisseau, 13-36. Springer.
Matacena, R., y P. Corvo. 2020. "Practices of food sovereignty in Italy and England: Short food supply chains and the promise of de‐commodification." Sociologia Ruralis 60(2): 414-437. https://doi.org/10.1111/soru.12283
Montagut, X., y F. Dogliotti. 2006. Alimentos globalizados: soberanía alimentaria y comercio justo. Barcelona: Icaria.
Montagut, X., y J. Gascón. 2014. Alimentos desperdiciados: un análisis del derroche alimentario desde la soberanía alimentaria. Barcelona: Icaria.
Ploeg, J.D. van der. 2008. The new peasantries: Struggles for autonomy and sustainability in an era of empire and globalization. Abingdon: Routledge.
Ploeg, J.D. van der. 2013. Peasants and the art of farming: A Chayanovian manifesto. Winnipeg: Fernwood.