El model agroalimentari convencional està dominat per uns pocs agents que imposen, al productor, preus de venda i condicions que incrementen els costos de producció. Davant aquesta situació alguns opten per propostes de comercialització alternativa. La major part passen per la venda directa al consumidor final: a través de cooperatives de consum, mercats pagesos, o venda personalitzada a domicili o en la pròpia explotació. En la present comunicació es planteja que la venda directa commina a establir una estructura d’explotació amb característiques del model pagès com, per exemple, la diversificació productiva (mentre els intermediaris requereix especialització dels productors per raons logístiques, la venda directa incita a la diversificació, ja que el consumidor final no compra només un producte), una major ràtio entre força de treball i grandària de l’explotació (ja que el productor també ha d’assumir la tasca de distribució i la diversificació redueix la possibilitat de tecnificació de l’explotació), una major cura i aprofitament de la producció reduint el desaprofitament alimentari (en obtenir tot el guany comercial, és rendible destinar major treball per unitat de producte), o una tendència a la producció agroecològica (per demanda de la clientela).