La feminització creixent de les professions biomèdiques no ha anat acompanyada d’una millora de les condicions laborals ni d’una redistribució del poder simbòlic. La violència institucional i altres violències viscudes en l’àmbit de treball per les facultatives, són sovint invisibilitzades i naturalitzades. Es materialitzen a través de la sobrecàrrega laboral, la desigualtat d’oportunitats, el paternalisme, la discriminació de gènere i l’assetjament. I acaben encarnant-se en forma de burnout, depressió i altres patologies físiques i psíquiques.
El treball d’investigació adopta una metodologia mixta. D’una banda, una enquesta online, analitzada mitjançant el software spss v.25, a la qual responen 942 professionals facultatives que treballen al sistema públic, concertat o privat català, la qual permet dimensionar quantitativament la prevalença del malestar, de l’assetjament, i de la violència institucional. De l’altra, 15 entrevistes en profunditat que aporten una anàlisi qualitativa dels discursos i experiències, analitzades amb el programa ATLAS.ti v.25, tenint en compte quatre categories d’anàlisi: institució patriarcal, qüestions de gènere, violència en l’àmbit laboral, i embodiment.
Els resultats mostren com la violència simbòlica i institucional de caire masclista es materialitza en els cossos de les dones, obrint la necessitat d’una transformació estructural del sistema amb millora de les condicions laborals i de conciliació, a més de perspectiva i lideratge en femení.