L’anàlisi dels materials etnogràfics ha estat reconegut com un procediment ambigu en l’antropologia social i cultural, tant en la literatura acadèmica com pel nostre alumnat d’antropologia. He fet observació participant, entrevistes, he llegit, ara què. Aquesta situació sol traduir-se en una dificultat a traslladar en escriptura el treball fet. Podríem dir que l’ambigüitat del anàlisis en antropologia és el resultat de la pròpia genealogia i de les pràctiques de la disciplina però una vegada a l’aula no podem escapar a la pregunta: Què significa en la pràctica analitzar materials etnogràfics? Com a etnògrafes i docents sabem que l’anàlisi no és el resultat d’un procediment seqüencial després de la purificació d’una sistematització, l’anàlisi és present durant diferents etapes i requereix abans de res un contacte estret i recursiu amb els materials etnogràfics. Més enllà dels procediments de sistematització que faciliten l’anàlisi, com ensenyar la necessitat de pausa i habitar els materials etnogràfics quan la pressa ho envaeix tot? Quins tipus de pensament crític es genera quan el discurs analític no està encarnat pel coneixement i abordatge etnogràfic? Després de portar un temps pensant juntes com ensenyar l’anàlisi al grau d’antropologia social i cultural en aquesta comunicació volem obrir aquesta pregunta per a tenir una discussió col·lectiva amb docents i alumnat.
