La present comunicació té com a objectiu analitzar quin rol ha exercit la judicialització de conflictes polítics en l’ascens de la dreta radical dins d’una estratègia més àmplia de “inseguretat induïda” (la introducció deliberada i externa de determinats assumptes en l’agenda mediàtica per tal de generar un clima d’inseguretat) que combina el populisme punitiu i el dret penal de l’enemic. Per dur a terme aquest propòsit, s’analitzaran les querelles judicials en relació a conflictes polítics presentades per Vox a Espanya durant el període de 2018 a 2024. Es mostrarà com la formació de dreta radical ha apostat per aquesta tàctica com a manera de guanyar notorietat pública mitjançant una considerable agència a l’hora d’influir sobre l’agenda mediàtica. Des del seu paper com a acusació popular en els judicis del procés, fins a les nombroses querelles presentades contra el PSOE per escàndols de corrupció, passant per la polèmica entorn de la Llei orgànica de Garantia de Llibertat Sexual, la reforma dels delictes de sedició i malversació, així com les querelles presentades contra ONGs de rescat de migrants, contra l’acolliment de menors estrangers no acompanyats, contra la “regularització extraordinària” d’immigrants o les intervencions judicials a Ceuta després de la crisi migratòria de 2021, etc. La “securitización” del discurs mediàtic per part de Vox contribueix a la patologització cultural de la població d’origen migrant i dels seus enemics polítics al mateix temps que reforça la major acceptabilitat de la ultradreta com a única força capaç de fer efectives les creixents demandes de seguretat als ulls d’amplis sectors de la població. Tot allò reforça la producció normativa d’un Dret que blinda la dominació social en temps de crisi i consolida l’esdevenir autoritari de l’Estat.
