Catalunya s'ha classificat com a regió predominantment de tendència micofila. Les evidències
passades i actuals ho demostren en el seu esdevenir quotidià, sobretot com a recurs alimentari
per al poble català. No obstant això, bàsicament no hi ha estudis amb informació biocultural a
més detall sobre la presència i flexibilitat del gradient micofilia-micofòbia i les actituds
cap a les diverses espècies presents al territori. Mitjançant l'obtenció d'informació
quali-quantitativa, per mitjà de l'aplicació de tècniques del mètode etnogràfic com són
les entrevistes semiestructurada i estructurada, així com l'observació participant, juntament
amb el llistat lliure (free listing) per indagar sobre la importància cultural, aquí es
presenten els resultats preliminars d'un estudi realitzat amb habitants de la comarca de l’Alta
Ribagorça y la Comarca natural de la Terreta Ribagorçana, ambdues pertanyents a Catalunya, així
com de la zona fronterera ja pertanyent a Aragó, concretament a la Comarca de Ribagorça.
