Aquesta comunicación pretén oferir una exploració crítica de les relacions entre la representació etnogràfica i la representació fictícia d’un grup de veterans de la lluita d’alliberament colonial (1964-1974) present en el paisatge polític i social de Moçambic, forjat en la dinàmica de la guerra i estandarditzat dins de la categoria social d’excombatents [antigos combatentes] en el període posterior a la independència. Si, d’una banda, aquests excombatents són símbols d’una narrativa oficial de la formació de l’estat-nació moçambiquès, des del qual el partit governant, el Frelimo, busca sostenir el seu poder, d’altra banda, la representació fictícia ha retratat vívidament en els seus personatges l’entrellaçament entre història, distinció social i poder polític, prenent com a base individus relacionats amb la lluita d’alliberament, especialment excombatents. Generalment en alguna posició de poder local, en contacte cara a cara amb la població general, aquestes figures es mouen entre el passat gloriós de la lluita victoriosa, els projectes de futur, les dificultats del present i la desesperança del món en què viuen. Els personatges mostren com aquestes persones no només han tingut diverses identificacions al llarg de les seves vides, referint-se a les transformacions polítiques del país, sinó que també les han portades incorporades a la seva vida quotidiana, com a figures denses i contradictòries, acabant com a símbols d’un context més generalitzat de descontentament polític i frustració amb la governança del país, cada cop més exacerbat en aquest segle. La comunicació es basa en treballs etnogràfics i arxivístics i en literatura acadèmica i de ficció.
