Aquesta comunicació examinarà la intersecció entre la pràctica col·leccionista i la dominació colonial a través del cas d’una col·lecció d’origen filipí que va ser reunida per l’oficial de l’exèrcit espanyol José Coronado Ladrón de Guevara i que actualment es troba sota la custòdia del Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona.
Destinat al nord de l’illa de Luzon a finals del segle XIX, Coronado va participar en diverses operacions militars dirigides a sotmetre els pobles indígenes de la regió de la Cordillera, d’entre les quals destaquen diverses campanyes de càstig destinades a reprimir la resistència de la població local al projecte colonitzador de l’imperi espanyol. En aquest context d’intervenció armada, va reunir una col·lecció d’unes 400 peces, conformada per una àmplia gamma d’objectes que abasten des d’armament utilitzat en combat fins a talles de fusta, incloent-hi també utensilis propis de la vida diària.
La comunicació oferirà una lectura crítica d’aquesta col·lecció, entenent-la alhora com a producte dels mecanismes de violència i de control del règim colonial i com a eina per la seva perpetuació. L’exhibició i classificació d’aquests objectes contribuïa a fixar representacions estereotipades dels pobles colonitzats i a articular oposicions binàries – civilitzat/salvatge, cristià/pagà, ordre/desordre – que legitimaven el projecte imperial. En aquest sentit, l’Exposición General de las Islas Filipinas (Madrid, 1887), on Coronado va presentar una part de la seva col·lecció, esdevé un cas paradigmàtic de com el col·leccionisme i les exposicions colonials articulaven discursos sobre l’alteritat i justificaven la dominació mitjançant la posada en escena dels colonitzats.
El cas de Coronado convida a reflexionar sobre el col·leccionisme colonial com una tecnologia política al servei del projecte colonial, amb implicacions que perduren en les pràctiques museístiques contemporànies. La recerca que es presentarà s’ha dut a terme en el marc del programa (Tr)african(t)s.